Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Munic 1898 i exposà la seva obra aiguaforts a Munic 1906, influïda per VVan Gogh, PCézanne i JEnsor Fou un dels creadors del grup Der blaue Reiter 1911 i participà activament en els grups més avantguardistes de l’època New Sezession a Munic 1914, al Bauhaus de Weimar, a la primera exposició surrealista a la Gallerie Pierre de París 1925 Creà un art d’arrel abstracta amb tendència surrealista i exotista i en relació amb l’art dels infants i dels primitius Els nazis consideraren degenerat el seu art 1937 i confiscaren la major part de la seva obra, que ha…

Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth

Collaborà amb Karl Jaberg en el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz S'interessà per les relacions entre llengua i cultura, entre els mots i les coses Publicà Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie ‘Història de les llengües romàniques i geografia lingüística’, 1973 Des del 1921 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Fou nomenat cardenal el 1965 Sabé unir una gran elevació espiritual fou comentador fervent de sant Joan de la Creu i el rigor d’un pensament estrictament tomista Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu 1943 i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que deixà…

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

Entre les seves obres més notables cal esmentar l’edifici dels laboratoris Sandoz d’Orleans 1952-55, el de les Assurances Vaudoises de Lausana 1956, la sitja de gra de Renens i sobretot l’edifici de la casa Nestlé, a Vevey Guanyador del concurs per a la realització de la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra 1960, aquest projecte fou dut a terme després de morir ell 1962-66

Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744

Estudià de primer pintura clàssica El 1947 inicià les seves típiques escultures amb elements variats en l’espai i amb moviment Era constructor de “màquines inútils”, amb elements de rebuig industrial, que giren o es mouen fent renous estranys entorn d’un eix central Samurai 1963, Pop, Hop and Op Co 1965, Chaos 1974, o les fonts de Zurich, Basilea o París plaça Stravinsky Tinguely donà l’altra cara del món de la màquina amb ironia i humor També realitzà espectacles Happening , sovint amb Nde Saint Phalle, la seva dona Nova York, 1960 Figueres, 1961 Estocolm, 1962 La Fundació Jean Tinguely a…

Centrà la seva reflexió teològica en l’experiència nova de vida monàstica i de litúrgia que caracteritzen la comunitat reformada de Taizé , de la qual fou membre Amb RSchutz , fou observador en el concili II del Vaticà Entre les seves obres —algunes de les quals traduïdes al català—, cal destacar Mariage et célibat 1955, L’Eucharistie 1959, L’unité visible des chrétiens et la tradition 1962, Marie, mère du Seigneur, figure de l’Église 1962, Le mystère de l’eucharistie 1981, etc El 1988 es convertí al catolicisme i fou ordenat de prevere de la diòcesi de Nàpols Itàlia