Resultats de la cerca

Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Aquest castell es trobava dins l’actual enclavament de Santa Creu d’Olorda, a la serra de Collserola El terme d’Olorda és documentat a partir del 986, any d’un precepte de Lotari que confirmava a Sant Cugat els seus béns i, possessions El 997 l’abat Odó de Sant Cugat i Ènnec Bonfill, senyor de Cervelló, realitzaren una permuta per la qual el monestir cedia una casa amb una torre i terres situada al terme d’Olorda Per una altra permuta entre tots dos personatges, l’any 998 el senyor de Cervelló donà a l’abat, dins el terme d’Olorda, la torre que fou de Sunyer, amb les cases que hi…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Castell d’Aitona Castell i vilatge de Carratalà Albatàrrec Castell d’Albatàrrec Alcanó Castell d’Alcanó Alcarràs Castell d’Alcarràs Castell de Montagut Castell de Vallmanya Alcoletge Castell d’Alcoletge Alfés Castell de Vinfaro Alguaire Castell d’Alguaire Almacelles Castell de la Saida o del Tossal de la Caperutxa Almenar Castell d’Almenar Aspa Castell palau d’Aspa Benavent de Segrià Castell de Benavent Corbins Castell de Corbins Gimenells i el Pla de la Font Castell…

Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona

Fou condemnat el cisma i absolt el bisbe Gotmar de Vic, que havia participat a la rebellió i demanà perdó Fou desautoritzada la conducta del comte Sunyer d’Empúries i acordada la modificació del privilegi del rei Odó al bisbe de Vic Gotmar del 889, que lesionava els drets del comte Guifré I el Pelós

Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat

Per tal d’arranjar afers disciplinaris, com l’aixecament de l’excomunió a Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló, sota condició d’acatar l’autoritat religiosa de l’arquebisbe, amb el qual s’havia enemistat arran del conflicte provocat anys enrere per l’afer dels bisbes intrusos Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona

Una primera sessió, clandestina, tingué lloc el 1954 amb una conferència de JTrueta sobre poliomielitis fins el 1962 no començaren les seves activitats regulars que, sobretot a partir de la darreria dels anys setanta, han adquirit una gran volada El 1963 fou represa la publicació dels Treballs substituït, però, pel Butlletí entre el 1975 i el 1982, que ha arribat al número 39 1986 i ha dedicat volums d’homenatge a LCervera, JTrias i Pujol, APi i Sunyer, PBabot, etc i volums corresponents als colloquis celebrats, alguns dels quals com ara, Cap on va la Biologia , 1971 assoliren un…

Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà…