Resultats de la cerca

Hi ha dubtes sobre el seu segon cognom, que per a alguns fou Arça Entrà a l’orde mercedari el 1636 Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València Fou provincial de l’orde 1659 i general 1664 El 1672 fou nomenat bisbe d’Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb, d’on passà a Tarragona el 1680 Celebrà concilis provincials a Tarragona el 1685 i el 1691 Reedificà el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica

La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp polític…

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…

Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà, per a l’…

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

Era fill natural d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs de recepció…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…

Conegut per Panxa-ampla , actuà sobretot al Baix Ebre la gent el protegia per la seva popularitat Detingut a França i concedida l’extradició, fou executat