Resultats de la cerca
Es mostren 1958 resultats
Riccardo Chailly
Música
Director d’orquestra italià.
Fill del compositor Luciano Chailly, començà a dirigir de molt jove, amb el suport de directors de renom com Claudio Abbado i Herbert von Karajan Ha dirigit les orquestres més importants d’Europa i Amèrica El 1993 deixà la direcció del Teatro Comunale de Bolonya després de set anys d’ésser-hi al capdavant, i el 2004, la de l’Orquestra de la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou director titular des del 1988 i director emèrit des del 2002 El 2005 estrenà els càrrecs de director titular de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig i director musical de l’Òpera de…
Jurij Khatujevic Temirkanov
Música
Director d’orquestra rus.
Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la…
ducat de Lécera
Història
Títol senyorial concedit el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1599, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani
comtat de Montijo
Història
Títol concedit en el regne de Castella el 1599 a Juan Portocarrero y Manuel de Villena, majordom del rei, senyor d’El Montijo.
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1697 al quart titular, Cristóbal Portocarrero y de Guzmán, comte de Teba i de Fuentidueña i capità general d’Extremadura Passà als FitzJames Stuart, ducs de Berwick
Bonifaci I de Toscana
Història
Comte de Lucca (812-823).
Primer titular del comtat de Lucca Era d’origen bàvar, i probablement arribà a Itàlia amb Carlemany Fou estirp de la família comtal de Lucca, que, posteriorment, rebé el títol del marquesat de Toscana
Antoni Ramallets i Simon

Antoni Ramallets i Simon
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol.
Ocupà la posició de porter A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa 1941 Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando 1942-44 i seguidament fou cedit al Mallorca 1944-46, a segona divisió El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador 1961 Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un…
,
servitud de degotís
Dret català
Servitud que permet al propietari de llençar les aigües pluvials del seu teulat sobre la propietat del veí.
Si aquesta servitud s’ha adquirit per usucapió, s’estingeix quan el seu titular fa desaparèixer la canal o conducció mitjançant la qual s’exerceix, particularitat recollida en la vigent compilació del dret civil català
Ferrer d’Abella
Militar
Militar.
Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria El rei Martí el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic
Eugen Jochum
Música
Director d’orquestra alemany.
Fou titular de l’orquestra de l’òpera d’Hamburg 1934-49 i de Munic des del 1949 i, juntament amb BHaitink, de la del Concertgebouw d’Amsterdam Assolí grans èxits a Bayreuth i enregistrà molts discs
principat d’Ascoli
Història
Títol concedit a Nàpols per Carles V el 1532 a Antonio de Leiva y Hurtado de Mendoza, marquès d’Atella i comte de Monza, el qual era casat amb Castellana de Vilaragut.
La grandesa d’Espanya li havia estat atorgada el 1530 A la mort del sisè titular el principat revertí a la corona El 1679 Carles II concedí el ducat d’Ascoli als Marulli, que encara el posseeixen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina