Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1977 passà al Club Natació Barcelona Fou campió de la Copa Catalana 1973, de la Lliga de primera divisió 1973 i dues vegades del Campionat d’Espanya de primera categoria 1973, 1974 En el període 1973-79 fou 118 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en dos Campionats del Món 1975, 1978 i en dos d’Europa 1974, 1977, i en l’Espartaquíada de Moscou 1969 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1974

Extrem dret, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1957-58 provinent del Celta de Vigo Romangué cinc temporades a l’equip blanc-i-blau, fins la 1961-62, i disputà 72 partits de Lliga i marcà 20 gols Posteriorment passà al Màlaga Fou dues vegades internacional B i jugà un partit amb la selecció catalana 1958

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96

Catedràtic d’història contemporània i rector, des del 1994, a la Universitat de València, és especialista en història agrària i en societat capitalista dels ssXVIII i XIX Ha collaborat a Estudis , Estudis d’Història Contemporània del País Valencià i L’Espill Ha publicat Estudios sobre la revolución burguesa en España 1979 i Señores y propietarios Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 1981, i ha participat en Història del País Valencià 1990 o Historia Universal 1991-1994 i ha dirigit Europa en su historia 1993

Desenvolupà la seva trajectòria artística a Nova York El seu treball transgredeix el context artístic tradicional, pel que fa als materials utilitzats i al concepte d’obra A través d’acumulacions de caramels, de papers o d’imatges que es poden emportar els espectadors, aborda la noció d’originalitat Reflexiona sobre la identitat de l’obra i de l’artista com a creador, com a individu i com a ésser en un context social però també en el vessant sexual, d’exploració de la pròpia orientació la condició d’homosexual i el fet d’assumir-la activament com a part d’un collectiu social, i l’entorn…

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de narracions…

S'especialitzà en la restauració arquitectònica Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada 1923, de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional 1929 Dirigí innombrables restauracions, però quan 1931 guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades

Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421 El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sotsdiaca Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí

Autor d’una notable Aparició de Jesús a sant Ignasi la ciutat de Mallorca, església de Monti-sion, datada el 1687, obra que denota la influència de Jeroni Jacint Espinosa