Resultats de la cerca
Es mostren 591 resultats
Mont Blanc

El Mont Blanc
© Xevi Varela
Massís
Massís de la zona axial dels Alps occidentals, situat entre França, Itàlia i Suïssa.
El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la més gran La…
Egipte 2018
Estat
Al març, el president Al-Sissí va guanyar les eleccions per a un segon mandat Només es va presentar un altre únic candidat, ja que la resta es van retirar o van ser empresonats Al-Sissí va obtenir el suport d’un 97% dels 41% dels egipcis que hi van participar La repressió de la dissidència va continuar al llarg de l’any a l’octubre, 17 persones van ser sentenciades a mort acusades d’haver participat en els atacs perpetrats per grups islamistes contra esglésies del país Al desembre, una bomba va explotar al pas d’un autobús de turistes al Caire, prop del complex de les piràmides de Gizeh, i va…
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el nom
el Toro

el Toro Port Adriano
ZOEA MALLORCA (CC BY 2.0)
Urbanització
Urbanització residencial i turística del municipi de Calvià (Mallorca), situat a la costa, prop de la urbanització de Santa Ponça.
coves del Drac
Cova
Grup de coves de llevant de Mallorca, 1 km al sud de Portocristo, vora la cala Manacor, d’origen càrstic.
Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…
Guerrero
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la costa del Pacífic.
La capital és Chilpancingo 57 000 h 1976 El territori és travessat en direcció NW-SE per la Sierra Madre del Sur, gran anticlinal granític Pel N hom troba els volcans Mèxic i Morelos, components dels contraforts de la Cordillera Volcánica que formen la Sierra de Taxco La costa és escarpada, i hi ha alguns ports naturals Acapulco El clima és fred als cims de la Sierra Madre, subtropical a les terres altes, amb estació humida de juliol a setembre, i tropical humit a la costa La vegetació és tropical i subtropical Els rius pertanyen gairebé tots al vessant del Pacífic…
Carles Sarthou i Carreres

Carles Sarthou i Carreres
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Erudit i escriptor.
Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…
Donna Leon

Donna Leon (2010)
© A. Savin
Literatura
Novel·lista nord-americana.
Després d'estudiar als Estats Units, començà una existència itinerant que la portà a estudiar a Perusa i Siena, i a treballar a Roma, on féu de guia turística, a Londres, com a redactora de textos publicitaris, i a Suïssa, l’Iran, la Xina i l’Aràbia Saudita, on fou professora d’anglès El 1981 s’establí a Venècia, on treballà a la delegació de la Universitat de Maryland en una base militar dels EUA fins el 1992, any que publicà la seva primera novella, Death at La Fenice , amb la qual inicià una sèrie de més de 30 volums protagonitzats pel comissari Guido Brunetti, els casos del…
La Reserva Marina de Cervera-Banyuls
La costa de la Marenda és considerablement abrupta i retallada En la Imatge, el cap de l’Abella i, al fons, el de Biarra, en un dia rúfol del començament de la primavera Jaume Orta La Reserva Marina de Cervera-Banyuls 22, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre Banyuls i Cervera de la Marenda, la costa presenta uns 6 km de penya-segats i petites cales d’una gran bellesa que conserven encara un estat bastant natural Formen part del tram litoral estés entre Argelers i Llançà, amb similituds clares amb la península del cap de Creus En aquesta zona, on la serra de…
les Marques
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central; és banyada, a l’E, per la mar Adriàtica, i comprèn les províncies d’Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino.
La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina