Resultats de la cerca

La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra…

La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Posets i Anyescruces la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Posets i les tuques d’Ixeia, de la qual davallen la coma de la Paül i les valls de Bardamina, Turmo i Vaticelles al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyescruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós 2532 m alt A la part alta de la vall, a la…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…

És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant…

Recolzada en la serra de Sobremonestero 2 878 m alt, al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero , entre els pics de Monestero 2 878 i 2 793 m i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero , el més important dels quals és l' estany baix de Monestero la vall segueix una direcció rectilínia S-N i enllaça amb l’estany de Sant Maurici

Comprèn part del terme de Montanui antic de Castanesa, els llocs d’Ardoné, Denui i les Llagunes, del terme de les Paüls antic de Nerill, i Bibils, del de Bonansa La capçalera que s’estén fins al congost de Siscarri, zona de pasturatges, és encerclada al NE per la serra de Llauset 2910 m alt, que la separa de la vall de Barravés, i al NW per la serra Negra 2650 m alt A ponent, les crestes del pic de Castanesa 2858 m alt fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa , des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver per Cerler Segueix el…

Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra

Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950

Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís Disposa de 7,6 km…

És la capçalera de l’aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya