Resultats de la cerca

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…

La documentació ens parla d’una primera església romànica de Gironella, església que possiblement fou substituïda al final del segle XIII o al començament del segle XIV per la nova obra gòtica, amb elements de pervivència romànica La primera menció al lloc és de l’any 905, concretament Gironella Gerundella és un dels topònims referenciats en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan La primera notícia concreta de l’església, encara que no de la seva advocació, és del final del segle X o del començament de l’XI l’església de Gironella Gironella és esmentada en l’acta de…

Malgrat que l’any 979, en el testament de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, apareix la “ valle que dicunt lemena ”, la constatació més antiga de l’existència de “ Sancti Stephani de Lemana ”, la proporciona l’evacuació que van fer Guillem Ademar, la seva muller i el seu fill de les dominicatures i altres drets que tenien en aquesta església a favor de la mitra gironina, el 1156 Tanmateix, és a partir del començament del segle XIV, després de més d’un segle i mig sense cap dada, que apareixen una sèrie de documents, més o menys continuats, que permeten de reconstruir una part de…

PMadoz, JNin, 1873 ECSA El procés desamortitzador començà a la segona meitat del regnat de Carles IV amb els primers decrets preparats pel secretari d’Hisenda Miguel Cayetano Soler, que s’aprovaren el 1798 Entre els anys 1798 i 1808 es vengué una important quantitat de béns eclesiàstics, amb l’autorització del Papa, per afrontar l’enorme deute creat per les necessitats financeres de la monarquia absoluta A partir del 1808, la desamortització estigué íntimament unida al procés revolucionari burgès, però aquest fet se sobreposà al problema financer heretat de l’absolutisme, que determinà el seu…

Comprèn la capçalera de la riera de Vallvidrera afluent, per l’esquerra, del Llobregat a Molins de Rei, que neix sota els turons de can Pasqual, passa pel nucli vell de Vallvidrera, per les planes de Vallvidrera, les Cases de la Rierada i sota Sant Bartomeu de la Quadra El centre del terme que comprèn també la caseria i antic centre popular d’esbarjo dominical de les Planes de Vallvidrera era l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 987 dins el terme de Valldoreix i amb caràcter parroquial des del segle XIII des del 1391 pertanyent al capítol de la seu de Barcelona,…

El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest Mapa L39-12296 Situació 31TDG916625 Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles Història Segons F Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “ vicinatus dez Vilar de Sancto Andree de…

L’any 920 els habitants de Baén Baiene donaren a Ramon I, fill del comte Llop, tots els alous que posseïen a la vila Es desconeix si aquest és l’origen del domini comtal sobre la vila, però el castell de Baén apareix al segle XI sota l’òrbita del monestir de Gerri, al qual els comtes devien haver-ne fet donació Entre el 1060 i el 1075 fou signada una convinença entre Roger Bernat i l’arxilevita Bernat Guillem sobre concessions de terres i drets feudals relatius als castells de Peramea, Baén i Bresca Artau I vengué l’any 1075 el castell de Baén als seus feudataris, Roger Arnau i Guillem…

El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat de Manresa, en els termes de…