Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Salvador Bonavia i Panyella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó , escriví…
,
Alexandr Ivanov Rajčev
Música
Compositor búlgar.
Estudià composició amb P Vladigerov i es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1947 Entre el 1947 i el 1950 assistí a les classes de Z Kodály i J Ferencsik al Conservatori de Budapest El 1962 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Sofia, i deu anys després, rector d’aquest mateix centre El 1980 ocupà el càrrec de vicepresident de la Unió de Compositors Búlgars, de la qual ja havia estat secretari en 1958-65 És autor de sis simfonies, les més destacables de les quals són la segona, composta entre el 1954 i el 1958, i la sisena, que data del 1994 També escriví obertures,…
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…
Sant Joan Baptista de Vallclara
Art romànic
Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan Els anys…
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un…
borat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.
El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i alliberen àcid bòric Els…
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes L’eficiència de transferència d’energia és…
Ernest Urtasun i Domènech
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva 2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…
Xavier Garcia i Pujades
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca 1995, El…
Alfredo Flores Flores
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Soci de la Penya Motorista 10 x hora, debutà en competició el 7 de maig de 1933 En el IV Gran Premi de Barcelona quedà segon en la categoria de 350 cc 1936 Exiliat a França després de la Guerra Civil, retornà a Barcelona, on continuà competint Es proclamà campió del V Gran Premi de Barcelona de 350 cc 1946 i del VI, amb 100 cc 1949 Fou campió d’Espanya de velocitat 1955, 1957, 1958 Participà en la primera edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1955, quedà quart en l’edició del 1959 i guanyà per Montesa, fent parella amb l’italià Francesco Villa, l’edició del 1966 Aconseguí el Trofeu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina