Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
Castell de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Aquest castell era situat damunt el poble de Durro, al tossal del Castell, que encara recorda el seu emplaçament Els drets de lleuda i de vacatge consignats al capbreu-llevador de la baronia d’Erill del 1393 demostren la funció primordial d’aquesta fortalesa, la vigilància dels colls de la serra del Corronco de Durro que donaven accés a la vall de Boí des d’altres llocs de la baronia En les diferents convinences entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà de la segona meitat del segle XI, Durro sempre és documentat com una villa de la vall de Boí A mitjan segle XII ja devia ser…
mandat
Dret internacional
Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància.
Creats pels tractats de pau del 1919, l’ONU els substituí pel fideïcomís
patrulla
Militar
Escamot de soldats de nombre reduït que es destaca de la tropa en missió de reconeixement, seguretat, vigilància, enllaç, etc.
consigna
Militar
Contrasenya o mot d’ordre que ha de conèixer el qui ha de passar per determinats llocs sotmesos a vigilància.
guàrdia
Història
A l’alta edat mitjana, construcció de defensa o vigilància d’un nucli de poblament, especialment a les zones frontereres.
carrabiner
Militar
A l’Estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.
El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats del resguard civil destinats a duanes Fou reorganitzat l’any 1837 i l’any 1842 amb el nom de cos de carrabiners reials Per la seva duplicitat de funcions amb la guàrdia civil i per la seva actuació durant la guerra civil de 1936-39, fou suprimit com a cos el 1940 i passà a constituir una secció de la guàrdia civil
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els…
Ramon VI de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1174-77), fill d’Arnau MirI i Òria d’Entença.
Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de Tremp…
Òscar Camps i Gausachs

Òscar Camps
Política
Socorrista i activista social.
És fundador i propietari de Proactiva 1999, empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través de la mar Egea El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i de salvament de refugiats…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina