Resultats de la cerca

Desembarcà a la Punta de Tarifa amb l’anuència del comte Don Julián i devastà la zona d’Algesires En tornar a l’Àfrica del N després de l’asseifa, es desconeixen més notícies d’ell

En produir-se la invasió musulmana de Mūsà ibn Nuṣayr, hi pactà i renegà el cristianisme Els seus descendents formaren la família Banū Qasī

Se n’han conservat tres drames Uttara-rāmacharita ‘Les últimes aventures de Rāma’, Mahāvīra-charita ‘Vida del gran heroi’ i Mālatī-mādhava , el més reeixit de tots, mena de Romeu i Julieta sànscrit

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…

Té restes arqueològiques, com els cinc temples en forma de carro de processó tallat a la roca rātha del s VII en destaca el que té una paret esculpida en baix relleu representant les escenes de Krixna suportant la muntanya Govardhan i la baixada a la Terra del riu Ganges

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…

Era usat, fins al temps de Joan XXIII, pel papa en algunes solemnitats

D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic

Les seves profecies formen el nucli original del llibre bíblic homònim Profetitzà a Jerusalem i, després de la seva deportació 597 aC, a Babilònia

Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es casava amb la…