Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Barinas
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia Era anomenat…
Jaume Nuet i Minguell

Jaume Nuet i Minguell
Història
Polític.
Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874
Pedro Aranaz y Vides
Música
Compositor navarrès també conegut per Tudela.
Estudià durant vuit anys al Pilar de Saragossa, amb Luis Serra L’any 1763 començà a concursar per a obtenir una plaça de director de capella a Santo Domingo de la Calzada 1763, el Pilar 1765 i Zamora 1768, però el càrrec no li fou atorgat El 1765 es traslladà a Madrid, on triomfà com a compositor de tonadillas , i el 1769, havent obtingut la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca, s’establí en aquesta ciutat i hi restà fins a la seva mort Compongué villancicos , tonadillas , un ofertori a cinc veus i un Laudate Dominum a sis veus amb orgue, cor i instruments de corda, entre altres…
Eva Rius Massot
Caça
Caçadora esportiva.
Des de l’any 2003, practica la caça major i les modalitats de caça menor amb gos i Sant Hubert És sòcia de dues societats de Zamora i de l’Associació de Caça El Mosquetón de Sant Climent Sescebes, a la qual representa en els campionats territorials El 2004 guanyà la Copa Generalitat de compak sporting en categoria femenina Ha estat campiona de Catalunya de recorreguts de caça 2005, compak sporting 2005, caça menor amb gos 2009 i Sant Hubert 2010, 2011 En aquesta darrera modalitat també fou campiona d’Espanya 2011 Ha participat en dos Campionats del Món de Sant Hubert 2009, 2011, en el primer…
Julián Arcas Sánchez
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com al Tigre de Sarrià.
Inicià la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d’Horta i debutà en la màxima categoria el 1947 amb el RCD Espanyol Jugà onze temporades amb l’equip blanc-i-blau i es retirà l’any 1958 Disputà 195 partits, marcà 86 gols a primera divisió i aconseguí el gol número 1000 1953 Posteriorment, entrenà equips com l’Europa, el Cádiz Club de Fútbol o la Unió Esportiva Figueres Durant la temporada 1961-62 formà un tàndem amb Ricard Zamora a la banqueta de l’Espanyol Després d’entrenar equips com el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Martí i l’Igualada, al final dels anys setanta retornà a l’Horta, com…
Juan Uriach Lafita
Futbol
Porter de futbol.
S’incorporà al Futbol Club Barcelona l’any 1920 com a suplent de Ricard Zamora i, posteriorment, de l’hongarès Plattko Jugà en aquesta primera etapa fins el 1925 i guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 i una el Campionat d’Espanya 1922 Després, jugà tres temporades al Futbol Club Gràcia abans de retornar al Barça 1928-31, amb el qual guanyà la primera Lliga 1929 i dos Campionats de Catalunya més 1930, 1931 Jugà setze partits de Lliga en tres temporades Es retirà al Futbol Club Martinenc al final de la temporada 1931-32 Formà part d’un combinat català en un…
Víctor Paz Estenssoro
Política
Polític bolivià.
El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que el 1989 cedí…
cova del Salnitre
Interior de la cova del Salnitre
© Fototeca.cat
Cova
Cova natural del municipi de Collbató (Baix Llobregat), situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat.
És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII Fde Zamora, ALaborde, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX VBalaguer, PBertran i Bros El 1930 fou inaugurat un sistema d’illuminació creat per l’enginyer Carles Buïgas Després de la guerra civil de 1936-39 estigué abandonada durant molts anys El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres s’ha millorat el recorregut, la illuminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels…
Ciudad Rodrigo
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, vora el riu Águeda, afluent del Duero.
Centre d’àrea comercial i de transaccions agrícoles i ramaderes Encreuament de carreteres Les primeres notícies documentades de Ciudad Rodrigo daten del s XII, quan fou repoblada pel comte Rodrigo Fernández El 1706 fou presa pels anglesos Durant la guerra contra Napoleó fou conquerida 1810 pel francès Ney i reconquerida 1812 per Wellington Arquitectònicament, cal destacar-ne la catedral, romànica, de tres naus, creuer a penes sortit i tres absis, inspirada en la de Zamora el seu cor fou esculpit per Rodrigo Alemán al s XVI, l’alcàsser d’Enric II iniciat el 1372, el palau dels Castro, avui…
Sant Martí de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Manquen notícies documentals per a situar la història d’aquesta església en època medieval Tanmateix, l’existència d’un castell de Torallola, conegut des de l’any 1163, posa en evidència que l’església de Torallola ha de tenir el seu origen en dates no gaire allunyades d’aquesta Des del segle XVIII ha estat sufragània de l’església de Toralla En la visita del 1758, aquesta església, a més de l’altar principal dedicat a sant Martí, en tenia un de secundari, dedicat a la Verge del Roser En les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1790, s’indica que té cementiri i que “de nuestra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina