Resultats de la cerca

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…

En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el PaísValencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc…

El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al PaísValencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou…

Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del PaísValencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs

S’inicia la recuperació de les restes de prop d’un centenar de víctimes de la repressió franquista a la fossa 112 del cementiri de Paterna l'Horta, conegut amb el malnom de “El paredón de España”, ja que la dictadura hi afusellà i hi enterrà unes 2000 persones Es tracta d’una de les accions més importants de recuperació de la memòria històrica al PaísValencià

El president de la Generalitat Valenciana i secretari general del Partit Socialista del PaísValencià, Ximo Puig, derrota amb el 58% dels vots el batlle de Burjassot, Rafa García, en les primàries del partit García, que tenia el suport del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va desafiar Puig, el qual en les primàries d’aquest partit del maig s’havia alineat amb Susana Díaz

Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al PaísValencià tres-centes religioses

Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el PaísValencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures

Llicenciat en ciències polítiques, és autor d’estudis etnogràfics i socials Ha publicat les obres Un diari 1978, Viatge africà 1979 i Paratges del PaísValencià 1980 Posteriorment, aparegueren diversos reculls de narracions — Contalles 1983, El que ens conten les muntanyes 1991 i Contalles del món 1995— i les obres de prosa de viatges Castelló 1984, Morella 1996 i Benicàssim 1997, entre d’altres

Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m