Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Llibre de tres
Literatura catalana
Recull d’aforismes humorístics que parodia la tècnica de les tríades, pròpia de certs enunciats sapiencials, procedent de determinats versicles paramiològics dels proverbis de Salomó.
Cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius relacionats amb l’home La majoria tenen caràcter satíric Redactat, segons Riquer, entre el 1380 i el 1396 i imprès abans del 1498, ha estat atribuït a Anselm Turmeda per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments Bibliografia Riquer, M de 1997 Llull, R Llibre de tres Barcelona, Quaderns Crema
,
Sant Just a Talarn
Art romànic
Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn
Alteracions i complicacions de l’embaràs
Patologia humana
La majoria d’embarassos seran normals, però en algunes dones poden aparèixer complicacions que, si no es detecten a temps, poden comprometre seriosament el benestar del nadó i a vegades també la salut de la mare És per això que, malgrat que tot sembli que va bé, hem d’estar molt atents a qualsevol alteració per actuar abans que el problema s’agreugi
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Sant Jaume del Barretó
Església
Església del municipi de Ripoll (Ripollès).
Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà S'aixecà al s XII les notícies comencen l’any 1317 Abans se'n deia Sant Jaume de Montbac i de Bonbac Actuà com a sufragània de Llaés als s XVI i XVII És un interessant edifici romànic s XII Ha estat restaurada modernament 1975
Guadalupe Cortès i Wyghlen
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama
Pere Orlandis i Despuig
Literatura catalana
Poeta.
Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
singlada
Transports
Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.
Una singlada és sempre una mica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia
botxí

botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis