Resultats de la cerca

Signà amb els pseudònims de Ricardo Arenales i Porfirio Barba Jacob Poeta líric de temes romàntics i tècniques modernistes, configura, juntament amb José Asunción Silva i Guillermo Valencia , la línia més important de la poesia colombiana en el pas del segle XIX al XX Excessivament vehement i angoixat, no aconseguí de traduir amb paraula poètica tota la seva riquesa íntima Produí uns vuitanta poemes, en tres períodes 1906-15, 1915-25, 1925-39, els millors dels quals són els que tracten del neguit, la perdició, la solitud i la mort En Acuarimántima 1908-33 el lirisme és tan dens, que …

Encoratjat per Franklin, anà als EUA 1774 i prengué part en la causa de la independència amb l’opuscle A Common Sense 1777 i els pamflets intitulats The American Crisis 1776-83 De nou a Europa, s’establí a Londres i, més tard, a França, on la Revolució li oferí la conjuntura decisiva per a la seva carrera Atacà l’obra d' EBurke amb The rights of man 1791-92 i arribà a ésser membre de la Convenció Nacional Empresonat pels jacobins, escriví The Age of Reason 1794-95, contra l’aspecte supersticiós de la religió i la ingerència de la religió en la política

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat

Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca

Considerat la culminació de l’obra musical wagneriana, es basa en un text de Wagner mateix sobre la llegenda del Greal L’acció se situa als Pirineus, en un lloc imaginari anomenat Montsalvat hom no ha pogut establir si el nom deriva, com sembla, de Montserrat i narra el procés pel qual el cavaller Parcival o Parsifal arriba a trobar el Greal i a ésser coronat rei dels seus cavallers L’obra fou reservada trenta anys per a ús exclusiu de Bayreuth si bé en algunes ciutats fou violat aquest privilegi Barcelona fou la primera ciutat on s’estrenà legalment Parsifal , al Liceu, el 31…

Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l’Escuela Suprema de Censura Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política 1813, i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales 1814 Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena El 1823 hagué d’emigrar a França És autor també d’uns Principios de legislación económica…

Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous…

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa se celebra el…