Resultats de la cerca

És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego

Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves

Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant

Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens

Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona

Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia

Fill d’un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez Conreà la pintura religiosa i el retrat Carles II , museu de Frankfurt retrats de la família reial, i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma 1685, de la sagristia d’El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Viatjà per Flandes, Anglaterra i Alemanya abans d’establir-se a Madrid 1747, on fou pintor de cambra del rei Ferran VI El seu estil és alegre, ric en el color i en la composició Pintà al fresc volta del menjador de gala del palau d’Aranjuez, quadres religiosos i retrats Museo del Prado, cartons de la sèrie de les quatre estacions per a la Real Fábrica de Tapices i decorats per al teatre del Buen Retiro de Madrid

Fill d’Emili Grau i Sala i d’Àngels Santos i Torroella, es formà a Barcelona La seva obra, d’un lleu expressionisme, seriós de color, és feta amb un gran coneixement de dibuix i de tècniques diverses Treballa tant l’oli com el dibuix, les aquarelles, el pastel i la terrissa Ha exposat a Barcelona, Alacant, París, Madrid, Conca, etc Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Medalla Ramon Rogent del Saló de Maig de Barcelona 1962