Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
passifloràcies
Botànica
Família de parietals composta per plantes enfiladisses, herbàcies o llenyoses, capreolades, de fulles alternes, enteres o dividides, estipulades, sovint amb nectaris; de flors regulars, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres, de gineceu súper i arranjades en cimes pauciflores, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn unes 600 espècies, pròpies sobretot de les regions càlides d’Amèrica i d’Àfrica Són força conegudes en jardineria l' adènia Adenia sp i la passionera Passiflora caerulea
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
valerianàcies
Botànica
Família de rubials formada per plantes herbàcies o rarament arbustives, de fulles oposades, simples o pinnades, exstipulades; de flors pentàmeres, asimètriques, sovint esperonades o giboses, generalment hermafrodites, amb pocs estams i amb l’ovari ínfer i tricarpel·lar, entomòfiles, i de fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges
utriculària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les lentibulariàcies, generalment perennes i aquàtiques, de fulles dividides en segments linears o filiformes, proveïdes d’utricles que capturen petits organismes aquàtics, de flors zigomorfes i esperonades, grogues, en raïms laxos i pauciflors, i de fruits capsulars globosos.
Es fan en aigües tranquilles Són escasses a la regió mediterrània
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda…
campaneta gran
Campaneta gran
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tija de 20 a 50 cm d’alçada, híspida, fistulosa, fulles lanceolatolinears de 5 a 10 cm de llargada, flors de color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i fruits capsulars dehiscents triloculars.
Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes
campaneta
Campaneta blava (Campanula persicifolia)
HermannFalkner/sokol (cc-by-nc-2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, biennals o, més rarament, anuals, de la família de les campanulàcies, de fulles simples, enteres o dentades, alternes, de flors grans, disposades diversament, blaves, violàcies o, excepcionalment, blanques, amb calze tubulós quinquepartit i corol·la campanulada, i de fruits en càpsula dehiscent.
Comprèn unes 250 espècies de l’hemisferi nord, la majoria pròpies de les regions fresques i humides algunes d’elles són conreades en jardins
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
sarronets de pastor
Sarronets de pastor
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçada, fulles basals en roseta, poc o molt dividides, i les caulinars amplexicaules, flors blanques, petites, agrupades en raïm i típics fruits en silícula triangular, en forma de petita bossa aplanada.
És freqüent als horts, marges, vores de camins, a tot el país, on floreix gairebé tot l’any Ha estat emprada com a antihemorràgic i regulador del flux menstrual
pacte d’igualtat de béns i guanys
Història del dret
Pacte que hom solia acordar al territori de la diòcesi de Girona, segons el qual els fruits i les rendes dotals que no havien estat consumits en interès de la família i allò que havia estat adquirit amb ells era dividit per parts iguals entre ambdós cònjuges.
Ha caigut gairebé en desús, bé que l’actual compilació el dona com a vigent