Resultats de la cerca

Des de molt jove residí a Terrassa Llicenciat en filologia catalana es dedicà a l’ensenyament Publicà els llibres de poesia Cel de nit 1979, premi Miquel de Palol 1978, La vinya cremada 1986, Parc de gessamins 1987, Poemes per a Clara 1998 i La vida entredita 2006, premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra de poesia 2005 La seva sèrie d’haikus Terres i espais , juntament amb els de L’instant d’una ala , de Josep Maria Capdevila, i Showa , de Maria Rosa Roca, reberen el premi Ciutat d'Olot-Joan Teixidor 2002, i foren publicats en el poemari conjunt A l’ombra dels lotus 2003 Publicà també dos…

Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista Garba , dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927, Lliris blaus 1928

Una bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa Conreà esporàdicament la literatura

Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de govern a …

Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural

Residí des del 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació, que prosseguí a Barcelona —Llotja 1925-28— i a París, amb Despiau 1930-31 Exposà, sol, a Barcelona el 1936 Feu monuments —Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé—, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui collaborà en les seves últimes obres La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell 1959, es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme temàtic El 1971…

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que quedaren…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…