Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Albert Martinell Ferrer
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al CP Tordera, on destacà com a davanter golejador, i quan arribà a juvenil fitxà pel FC Barcelona El 1992 debutà amb el primer equip blaugrana, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1994 Fitxà pel Liceo de La Corunya 1994-97, amb el qual guanyà tres Lligues i una Recopa d’Europa 1996 el Reus Deportiu 1997-2000 el CP Vic 2000-02, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2001 el Lloret 2002-03 l’Alcobendas 2003-04, i una altra vegada el Liceo 2004-05, on es retirà Es quedà a la Corunya fent d’entrenador en equips de base, i la temporada 2011-12, tornà a jugar a segona divisió,…
Isidre Flotats Vilanova
Futbol
Futbolista i entrenador.
Actuava de mig i de lateral i jugà amb el Terrassa 1945-47 i el Badalona 1947-50 abans de fitxar pel RCD Espanyol 1950-52, amb el qual s’arrenglerà en 34 partits de Lliga Passà al FC Barcelona 1952-60, on disputà un total de 149 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 6 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, tres de Copa del Generalísimo 1953, 1957, 1959 i dues de Copa de Fires 1958, 1960 Es retirà després de jugar amb el Mallorca la temporada 1960-61 Posteriorment entrenà els equips juvenil i amateur del Barça, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1971 Jugà un cop amb…
Gerardo Miranda Concepción
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Gerardo.
Actuava de lateral dret i jugà al FC Barcelona entre el 1981 i el 1988, procedent de Las Palmas, on jugà cinc temporades a primera divisió 1976-81 i en el qual es formà Amb l’equip barcelonista disputà 279 partits i marcà 39 gols Fou una vegada campió de Lliga 1985, dues de Copa 1983, 1988, dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986, una de la Recopa 1982 i una de la Supercopa d’Espanya 1983 També disputà la final de Copa d’Europa 1986 Després retornà a Las Palmas, a segona divisió 1988-90 Fou nou vegades internacional absolut amb Espanya També s’alineà tres vegades amb la selecció…
Francisco Fernández Rodríguez
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Gallego.
Fitxà pel FC Barcelona l’estiu del 1965 després d’haver jugat quatre temporades amb el Sevilla 1961-65 Pertanyé al Barça durant deu temporades 1965-75, equip amb el qual disputà 425 partits i marcà 24 gols Fou una vegada campió de Lliga 1974, dues de Copa 1968, 1971, una de la Copa de Fires 1966 i una de la Finalíssima de Fires 1971 També fou subcampió de Copa 1974 i de la Recopa 1969 Amb la selecció estatal s’arrenglerà en 36 partits i participà a la Copa del Món 1966 També jugà en dues ocasions amb la selecció catalana Fou considerat un dels millors centrals del futbol europeu…
L’evolució de la natalitat a Catalunya
Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…
Folklore i cultura popular 2012
Folklore
Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…
Sant Hilari de Vilanova del Camí
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…
Mota o castell de Tatzó d’Amunt (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
La petita cella del lloc de Tatzó d’Amunt, dedicada a sant Vicenç, és esmentada per primera vegada l’any 823 El 897, ja es fa esment del poblet d’aquest lloc villa Tacione superiore , diferenciat de la villa Tacidone subteriore , documentada el 967 Hi hagué un castell en el terme de cadascun dels pobles El de Tatzó d’Avall esdevingué cap d’un vescomtat d’ençà de mitjan segle XI és citat a partir del 1060 aproximadament Cal, per contra, esperar fins a l’any 1162 per trobar un primer esment del castrum de Tacione superiore Aquest castell, segurament construït sobre una mota,…
La resposta immunitària humoral
Fisiologia humana
La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…