Resultats de la cerca

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Gaudí d’una posició oficial important i fou membre de l’Académie Française 1671 Escriví alguns poemes galants i participà activament en la cèlebre Querelle des Anciens et des Modernes a favor d’aquests darrers Cal cercar la seva obra més important —que el consagrà com a creador de la literatura infantil— en els contes, en prosa i en vers La Belle au bois dormant, Le petit Chaperon Rouge, Le Chat botté, Cendrillon , etc, publicats en el recull titulat Contes de ma mère l’Oye 1697

Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004

Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú 1054, però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà mort el 1081, de qui fou la segona muller Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell mort el 1092, de qui també es divorcià

D’origen obrer, fou cofundador del grup poètic Kwadryga 1927 La seva poesia, de temàtica proletària, enllaça amb un amor líric vers la seva ciutat nadiua Entre els volums de poemes cal citar Pożegnanie Termopil ‘Adeu a les Termòpiles’, 1929, Powrót na Powiśle ‘El retorn a Powiśle’, 1935, Dom i inne wiersze ‘La casa i altres poesies’, 1964 i Doświadczenia ‘Experiències’, 1978 En prosa ha publicat Jakub Jasieński 1951, Nasz czas ‘El nostre temps’, 1961 i un recull de les seves obres selectes 1978

El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

Personatge de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí i del canceller imperial Helisacar, potser introduí la litúrgia romana a Catalunya Intervingué en la solució de l’afer de Fèlix d'Urgell , i juntament amb Leidrat, arquebisbe de Lió, i Benet d'Aniana recorregué el comtat d’Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa També intervingué d’una faisó decisiva en l’elecció de l’abat Mercoral de Banyoles abans del 822