Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
les Sitges

Vista del llogaret de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell
Riber
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió, entre Sedó i Hostafrancs. La parròquia del poble, romànica, dedicada a Santa Anna, fou refeta totalment al segle XVII. Depenia de Sant Donat de Sedó.
Adossat a l’església hi ha el gran casal dels Solsona
mas de Toni
Masia
Masia del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià des del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.
Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants
Vilalta
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Sant Guim de Freixenet, dins l’antic terme de Freixenet de Segarra, al límit oriental del terme, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d’un antiga torre medieval.
Altadill

Església de Sant Salvador d'Altadill
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antiga quadra a l’extrem N del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) format per una casa anomenada Altadill, l’església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l’extrem septentrional del terme.
Els sòls dels Països Catalans
Consideracions generals sobre els sòls dels Països Catalans Els inventaris i la cartografia Els inventaris i l’estudi de la distribució dels sòls en el paisatge són treballs encaminats a un millor coneixement del medi natural, els quals permeten determinar la seva potencialitat i serveixen de base per a la planificació del desenvolupament i l’ordenació del territori en general La importància atorgada per alguns països als mapes de sòls és elevada i ve d’antic Així, la memòria que s’illustra 1924 duu un exordi que diu "D’aquesta memòria se n’imprimiran 10 500 còpies, de les quals 1500 seran…
Castell de Cardona
Art romànic
Situació La imposant mola del castell, juntament amb l’església de Sant Vicenç, corona un pujol que es dreça a la banda nord-oriental de la població i domina una àmplia panoràmica Long 1°40’H” -Lat 41°54’56” Una vista aèria del conjunt del castell de Cardona amb les muralles i dependències, avui transformades en parador de turisme Vers ponent el conjunt és coronat per la torre de la Minyona, la part interior de la qual és romànica A llevant hi ha l’església, que aquí apareix mig tapada J Pagans-TAVISA Hom arriba a Cardona per la carretera de Manresa a Solsona FJM-AMB Història Aquest castell…
torrent de Santa Maria
Torrent
Afluent de capçalera de l’Anoia, que neix al límit dels municipis de Talavera (Segarra) i d’Argençola (Anoia), i després de passar per Porquerisses i Santa Maria del Camí s’uneix al seu col·lector entre Copons i Jorba (Anoia).
panada

Panada
© Istockphoto
Gastronomia
Pasta cuita de farina, en forma d’una capsa rodona —a Mallorca— o triangular curvilínia —a l’Urgell, el Segrià i la Segarra— farcida de carn, peix o verdura, que hom menja normalment per Setmana Santa i per Pasqua Florida.
A Menorca són anomenades formatjades En alguns pobles de Mallorca es conserva el costum d’anar els joves de casa en casa a “captar ses panades” cantant cançons allusives a la festa de Pasqua Deixem lo dol o a la gent de la casa que visiten
serra de Queralt
Serra
Alineació muntanyosa (851 m alt. al turó del castell de Queralt) d’Anoia, orientada E-W, dins la Serralada Prelitoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al S, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt