Resultats de la cerca

D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres…

Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de Banyuls hi…

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa bibliografia…

Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004 El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàllics desmuntables produïts de forma seriada La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor cruel i…

Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per instigació…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…

Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic  Compongué un centenar d’obres de tots els gèneres,…

Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves aparicions com a…

Estudià composició a l’Acadèmia de Ljubljana, amb K Pahor, i també a l’Acadèmia de Zagreb, amb M Kelemen El 1966 anà a Utrecht a perfeccionar els seus coneixements, i allà pogué entrar a treballar a l’Institut de Música Electrònica Impartí classes de composició i anàlisi a la Universitat de Mont-real 1973-74 Molt immers en la música contemporània, sobretot en el tractament de les tècniques de percussió, fou un dels exponents de la música eslovena dels anys seixanta i setanta De la seva obra destaquen Congruences , per a piano i orquestra 1963, Apokatastasis ‘Rèquiem eslovè’, 1967 i Ekthesis…

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…