Resultats de la cerca

Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino

Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials El descobriment d’alguns escriptors…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…

Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director 1969-72 Rector de la Universitat Politècnica 1972-76, fou nomenat després director general d’Universitats i Investigació i més tard director general de Política Científica del govern espanyol En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994 El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya , de la qual fou un dels fundadors i ideòlegs,…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne , El parc de…

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia

Guanyà un concurs a Llotja Barcelona 1838, on es formà, i un altre premi el 1845 pel gravat Vista de Barcelona des del port Fou professor de dibuix a Llotja des del 1852 Fou premiat a exposicions madrilenyes 1864 i barcelonines 1864 i 1871 Illustrà la Barcelona antigua y moderna, d’Avellí Pi i Arimon, i una edició del Quixot

El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova

Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’installà després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens 1917 el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals 1917…