Resultats de la cerca

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…

Fou una de les personalitats més influents del món musical a l’Anglaterra del final del segle XIX i el començament del XX i un dels compositors de l’època victoriana amb un protagonisme més destacat dins l’anomenat renaixement musical anglès Tingué una formació acurada, primer a Eton i després a Oxford, i uns quants anys més tard estudià amb HH Pierson a Alemanya Sota la influència del pianista i dinamitzador musical E Dannreuther estrenà les seves primeres obres i començà a publicar-les Entre les composicions d’aquesta primera època cal esmentar quatre simfonies, diverses obres…

Estudià violí amb L von Auer, instrument en el qual destacà com a nen prodigi També realitzà estudis de pintura, primer amb el seu pare i després a Odessa El 1909 s’installà a Berlín, on ingressà al Sternsches Konservatorium El 1914 compongué un Trio per a cordes , escrit en una variant del dodecatonisme, en què cada nota té una durada distinta A Berlín fou un dels fundadors del Grup Novembre 1918-19, integrat per pintors dadà, i també un dels signants del Manifest Dadaista del 1919 Durant les exposicions realitzades per aquest corrent interpretà algunes de les seves obres, com ara…

Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J Burian També privadament estudià composició amb V Novák El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncellista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola El 1929 fou…

Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una carrera…

Vida Fou alumne del Conservatori de València, on finalitzà els estudis amb el títol de professor de trompa Fou trompa solista de les orquestres de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, durant vint-i-cinc anys, de la Residentie Orkest de la Haia, ciutat on, a més, fou professor del conservatori També impartí classes al Conservatori Nacional de Mèxic, a la Universitat Autònoma de Mèxic i a l’Institut per a Estudis Musicals Avançats de Montreux Com a solista actuà en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic Entre els compositors que li han…

Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació…

Començà les emissions el 10 de maig de 1987 amb la transmissió en directe del concert inaugural celebrat al Palau de la Música Catalana amb la soprano Victòria dels Àngels La programació de Catalunya Música comprèn tots els gèneres i estils musicals, des de la música simfònica fins a la música de cambra, la música antiga, el repertori coral, la música religiosa, l’òpera, l’opereta i la sarsuela, la música de cinema, el jazz , el lied i l’oratori, la música ètnica, la música del segle XX, la música experimental i electroacústica, la música per a orgue, per a piano i la música per a cobla…

L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de composició, tècniques…

El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K Penderecki,…