Resultats de la cerca

Entrà a la Universitat de Sevilla, però la deixà i es dedicà a escriure Agregat cultural de la República Espanyola a Washington, des de la fi de la Guerra Civil de 1936-39 residí a l’exili Un dels màxims exponents del Modernisme castellà, influí profundament les joves generacions de poetes Amb Diario de un poeta recién casado 1917 inaugurà un nou estil, en què, mantenint la condensació poètica ja iniciada, s’enfondeix en riques metàfores a la recerca de la bellesa absoluta A més de Platero y yo 1953, cal citar Arias tristes 1903, La estación total 1946 i Animal de fondo 1949 El…

Estudià a la seva ciutat natal La seva obra, eminentment social, reflecteix el sofriment causat per les injustícies El gegantisme i la dimensió mural, així com els personatges crispats, contorts i agitats, caracteritzen la seva producció, sovint estructurada en sèries Huacayñán , La edad de la ira , Los condenados de la tierra , etc També realitzà grans murals seu de la UNESCO a París, parlament de l’Equador, etc El 1995 començà a Quito, amb el suport de la UNESCO, La Capilla del Hombre, un monumental complex cultural que deixà inacabat a la seva mort, i que no fou inaugurat…

Feu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la Universitat de Montpeller Fundà la Revista d’Olot 1926 i els setmanaris Acció Ciutadana 1930 i Esquerra 1934 Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana 1931, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya 1932 i director general d’assistència social 1937-39 El 1942 s’exilià a Mèxic, on creà l’empresa d’assegurances Dot e Hijos y Asociados Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l’exili Fou vicepresident de l’Orfeó Català de Mèxic i també president de l’Institut Català de…

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les…

Fill de Josep Maria de Garganta Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a “Revista d’Olot”, “El Matí”, “La Publicitat“ i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà ,La Gaseta d’Olot” 1930 i “La Ciutat d’Olot” 1932 i participà en la creació de l’Escola Superior de Paisatge d’Olot 1934, on impartí classes d’estètica 1937 Militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32, el 1939 s’exilià a Colòmbia Fou professor d’història de l’art i de la cultura a la…

D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon…

Treballà en la premsa i la radio comarcals, a Ràdio Barcelona, el diari Dicen i Radio Nacional Participà en la fundació de Catalunya Ràdio 1983 en el departament d’esports, que dirigí 1987-2004 Fou editor dels programes Camí del 92 1986-87 i Força Esports 1987-2007 Ha estat enviat especial de Catalunya Ràdio a les Copes del Món e futbol de Mèxic 1986, Itália 1990, els Estats Units 1994 i França 1998, i als Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Sydney 2000 Ha estat guardonat dues vegades 2003, 2004 amb el Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya i una vegada 2006 amb el premi d’Òmnium…

Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona Atlètic, el…

Després d’iniciar-se l’any 1948, s’incorporà a la Penya Cultural Barcelonesa el 1951 Fou campió de Catalunya de lluita en les categories de 74 i 82 kg 1962-66 i subcampió en tres ocasions 1951, 1952, 1959 Fou també subcampió d’Espanya en tres ocasions El 1960 fundà el club de lluita El Hogar Obrero del Bon Pastor, on competí i feu d’entrenador Posteriorment fundà el Centre Social Baró de Viver El 1969 obtingué el títol d’àrbitre i l’any següent fou escollit representant de clubs i lluitadors a la Federació Catalana de Lluita També exercí com a delegat de la selecció catalana El…

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…