Resultats de la cerca

Voluntari durant la Primera Guerra Mundial, fou ferit greument i després esdevingué pacifista Conegué Max Weber i fou amic de Kurt Eisner Formà part del Partit Socialdemòcrata Independent d’Alemanya i fou president dels comitès de treballadors, pagesos i soldats de Baviera 1918 Intervingué en l’intent d’insurrecció de Munic, fou empresonat durant cinc anys i s’exilià el 1933 Sis anys després se suïcidà La seva obra és de tipus expressionista i es caracteritza per la protesta contra la guerra Hinkemann , 1924 i contra qualsevol forma de violència Fou autor de drames, de manifests, d’assaigs i…

L’antic terme de Lluçà és situat al sud del poble de la Figuerosa, prop del barranc del mateix nom En aquest indret hi hagué durant l’edat mitjana un castell i una església, segurament amb rang parroquial, de la qual avui dia no resten vestigis Tanmateix, la documentació demostra l’existència d’aquest temple des del segle XI així, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, Lluçà consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1391, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal del bisbat d’Urgell, consta que…

Considerat al seu país com un dels autors més importants del període d’entre-guerres, en un principi fou influït per l’expressionisme alemany, però posteriorment derivà cap a una temàtica psicològica en la qual és clara l’empremta de la psicoanàlisi Les seves novelles giren al voltant dels sentiments de culpa i de frustració, que descriu amb lucidesa, penetració i, sovint, amb una forta càrrega irònica Entre elles cal esmentar Syndere i sommersol ‘Pecadors al sol d’estiu’, 1927, En dag i Oktober ‘Un dia d’Octubre’, 1931 i Trollringen ‘El cercle màgic’, 1958 En Möte ved milepelen ‘Trobada a la…

Doctora en filologia catalana i professora a la UAB Ha participat en diverses edicions crítiques, com ara Epistolari de Josep Carner 1998, Ronda de mort a Sinera Les veus del carrer D’una vella i encerclada terra 2000, de S Espriu, Fulls de dietari Una antologia 2004, de C Soldevila, La literatura catalana, en una perspectiva europea amb M Gustà, 2007, i J Brossa, El dia del profeta 2008 Cronista i crítica de teatre a “L’Avenç”, s’ha especialitzat en aquest gènere Si de nou voleu passar I Simposi Internacional Salvador Espriu 2005, El teatre de Josep M Benet i Jornet L’habitació del nen i…

Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden rebre noms…

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…

Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…

A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el recull Quatre…

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros, com a…

Fundada el 1904, començà organitzant activitats socials, com conferències, exposicions de fotografia i excursions d’un sol dia El 1908 es creà la biblioteca i una secció de fotografia amb laboratori propi El 1911 alguns dels seus membres realitzaren la primera ascensió al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt Tres anys després s’inicià la publicació d’un butlletí social L’any 1922 es creà la secció d’esports de muntanya i al final de la dècada ja s’havien realitzat destacades ascensions als Pirineus i nombroses sortides d’escalada a Montserrat El 1931 es fusionà amb altres entitats…