Resultats de la cerca
Es mostren 32587 resultats
programació automàtica
Electrònica i informàtica
Programació en la qual hom utilitza l’ordinador, almenys per a una part de les tasques de preparació del programa, el qual serà aplicat després al mateix ordinador.
sa Raval Nova
Raval
Raval sorgit després del 1679, data de l’enderrocament del castell de Sant Felip, a l’indret que en 1771-81 fou creada la vila des Castell (Menorca).
xan
Etnologia
Individu d’un poble del grup tai originari de Nanzhao (Yunnan), que s’establí al NE de Birmània després que Khublai Kan n’hagué destruït el regne (1253).
S'organitzaren en 32 petits estats semiindependents presidits per una jerarquia de cinc prínceps sawbwa , amb atributs quasi divins Dominaren tot el N de Birmània i establiren llur capital a Ava Al segle XVI, davant el nou estat Taungngū o Toungoo, conservaren una certa independència, que es convertí en una feble autonomia quan els britànics ocuparen el país 1885 Amb la promesa de la independència s’uniren al nou estat de Birmània 1947, però hom els privà del dret a l’autodeterminació i els estats xan constituïren l’estat Xan dins la Unió de Birmània 1948
literatura aljamiada
Literatura
Literatura que aparegué a la fi del segle XIII als regnes cristians de la península Ibèrica, entre els nuclis hebreus i àrabs existents després de la conquesta cristiana.
Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la mètrica castellana…
xarop de saba de pi
Farmàcia
Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.
Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…
obvagulació
Dret romà
Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho.
obertenc | obertenca
Història
Dit dels descendents del comte Obert I, després (951) marquès, pel fet de governar, en nom de l’emperador, un territori que rebé el nom de marca Obertenca.
Els seus nets Ugo i Alberto Azzo I foren els progenitors dels Este, els Malaspina i els Pallavicini
Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona
Militar
Acadèmia d’enginyeria militar fundada a Barcelona pel marquès de Verboom, general de l’exèrcit de Felip V, després del 1718; fou la primera de la península Ibèrica.
S'installà en un edifici construït a l’antic convent de Sant Agustí Suprimida aleshores la Universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat Perdurà fins el 1803