Resultats de la cerca

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

El 2010 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de El Pozo Murcia 2005-10, amb el qual fou dues vegades màxim golejador 2009, 2010 i nomenat millor pivot de la Lliga Ha guanyat tres Lligues, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, quatre Copes del Rei 2011-14, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i dues Copes de Catalunya 2010, 2013 Es proclamà dues vegades campió del món 2008, 2012 amb la selecció del Brasil

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Competí representant els clubs Bam Chun Dokwan i Lee Young Montcada Fou campió de Catalunya de tècnica i exhibició 2008 i d’Espanya de pumse El 2009 guanyà les medalles de bronze al Campionat del Món i al d’Europa de tècnica El 2003 fou nomenat director i mestre de l’alta escola d’arts marcials Song Duck de Barcelona Dirigí la seva pròpia alta escola de taekwondo, Bam Chun Dokwan III

Membre del club Badalona Orientació, fou campió de Catalunya de relleus en sis ocasions 1996-2001 També guanyà el primer campionat català celebrat en l’especialitat nocturna el 1997 El 2002 fou nomenat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya Com a gerent de l’empresa de promoció esportiva No Límit, fou el creador del Raiverd, pioner entre els raids d’esports d’aventura Dirigeix la revista d’esports de muntanya Trail

Començà a jugar a catorze anys al Club Tennis Taula Sant Fèlix de Girona, club del qual fou cofundador i president El 1980 s’integrà al Club Tennis Taula Ripollet, on fou secretari general i president, i el situà entre un dels millors d’Espanya Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a les federacions catalana i espanyola de tennis de taula i el 2011 fou nomenat president de la Federació Catalana de Tennis de Taula

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Membre fundador de la Federació Catalana de Golf Fou secretari del Club de Golf el Prat i ostentà diversos càrrecs a la federació catalana, entre els quals destaquen el d’assessor jurídic i el de secretari general 1968-85 Fou nomenat president d’honor l’any 1988 Participà en l’organització de la Copa del Món disputada al Club de Campo de Madrid, fet que impulsà la pràctica del golf a tota la península

Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari  A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la Congregació del…

Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les…