Resultats de la cerca
Es mostren 13504 resultats
any civil
Cronologia
El format per un nombre enter de dies civils: 365 si és comú,
o 366 si és de traspàs,
i que, regulat amb l’any tròpic, és d’ús social general.
L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…
patinatge sobre gel

Marta Andrade participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer (1994) i Nagano (1998)
ARXIU M. ANDRADE
Patinatge
Esport d’hivern consistent a lliscar amb patins de gel sobre una superfície de glaç.
Es divideix en les modalitats de patinatge artístic, patinatge de velocitat i patinatge de precisió o sincronitzat La primera consisteix a executar una sèrie d’elements i figures amb acompanyament musical La competició individual i per parelles inclou un programa curt de passos, salts, girs i combinacions obligatòries, i una rutina de patinatge lliure més llarga La dansa sobre gel, practicada en equip, es basa en coreografies amb elements de patinatge lliure que no contemplen aixecaments acrobàtics ni moviments de força El patinatge de velocitat consisteix en la disputa de curses sobre una…
salts

Salt al port de Barcelona durant la dècada de 1920
ARXIU JUAN ANTONIO SIERRA
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a llançar-se a la piscina des d’un trampolí o d’una palanca executant una figura o més abans de submergir-se a l’aigua.
Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…
L’intent de mediació de Carrasco i Formiguera
Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…
Hidrologia 2012
Hidrologia
Descripció de l'any hidrològic 2011-12 La Tordera, completament seca, al seu pas per Santa Maria de Palautordera, al setembre © Mireia Écija Muñoz L'any hidrològic va estar marcat per dos factors a totes les conques fluvials de Catalunya la irregularitat de les pluges, concentrades bàsicament en dos episodis durant l'any, i el fort estiatge durant els mesos de calor Aquesta combinació va provocar que alguns rius s'assequessin, com és el cas de la Tordera a Sant Celoni o del Gaià a Vilabella, i que patissin una sequera hidrològica semblant a la dels anys 2007 i 2008 Només l'episodi de pluges…
Qatar

Aspecte del paisatge desèrtic de Qatar
© Lluís Prats
Estat
Península
Emirat independent de l’Aràbia oriental, que ocupa una petita península que s’endinsa en el golf Pèrsic i limita, al S, amb l’Aràbia Saudita; la capital és Doha.
La geografia Format per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis, és una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà La manca d’aigua obliga a destillar la de la mar per a l’abastament Els recursos tradicionals eren la pesca, les perles i el pasturatge nòmada fins el 1939, que hom trobà petroli a Duḫān, a la costa occidental, i en començà l’explotació el 1949 Gràcies a les abundants reserves de petroli i, posteriorment de gas natural, Qatar ha esdevingut un dels estats del món amb una renda per habitant més alta El sector primari ocupava el 1988 el 3,1…
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El…
, ,
gimnàstica artística

Joaquim Blume, campió d’Espanya deu anys consecutius (1949-58) i campió d’Europa (1957)
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…