Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
Neus Munté i Fernández

Neus Munté i Fernández
© Govern.cat
Política
Advocada i política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i màster en dret públic i organització administrativa per la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya Dins d’aquest sindicat fou membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics 1996-99 i secretària d’Ocupació i Educació i secretària de Política Institucional 2004-10 Militant de CDC des del 1996, fou secretària general adjunta de la JNC 1998-2000 i diputada al Parlament de Catalunya 2002-03 El desembre del 2012, sota la presidència d’ Artur Mas , assumí la Conselleria de Benestar…
Adrienne Rich
Literatura
Poetessa nord-americana.
Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters 1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets 1969, Diving into…
Yasmina Reza
Teatre
Literatura francesa
Escriptora i actriu francesa.
Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com La traversée de l’hiver 1990, Art 1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995, …
Bernat de Sarrià
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Vidal de Sarrià Inicià la carrera al servei d’Alfons II de Catalunya-Aragó i el 1286, a 20 anys, dugué a terme una sèrie d’incursions contra els angevins a Sicília i Calàbria i fins a Nàpols Conquerí les illes de Capri i Pròixida, i atacà i incendià Astura Com a recompensa rebé possessions importants al Regne de València, com Castell de Castells i Callosa d’en Sarrià Marina Baixa veí de Roger de Lloria, estigué en litigi amb ell Al servei de Jaume II i com a almirall d’Aragó nomenat a Roma el 1296, on havia acompanyat el rei, reprimí els corsaris a Àfrica El mateix any, tanmateix, el…
Salvador Sòria i Zapater
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…
Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
Música
Política
Músic i polític grec.
Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…
,
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…
Kenneth Arrow

Kenneth Joseph Arrow (2009)
© Beijing Forum Secretariat
Economia
Matemàtiques
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el…
Sala Gaspar
Galeria d’art inaugurada a Barcelona l’any 1909.
Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la Guerra Civil Espanyola 1939,…
Omar Bongo
Política
Polític gabonès.
De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…