Resultats de la cerca

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…

A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i Llimona, i on el mateix…

Estudià piano i composició al Conservatori del Liceu El 1866 fou nomenat professor d’aquest centre, però dimití i es dedicà a l’ensenyament privat Tingué com a deixebles E Bosch i M Rodríguez d’Alcàntara Entre les seves obres destaquen Barcarola , Rapsòdia i altres peces per a piano, així com alguns romances Traduí a l’italià llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…

Professionalment, ha exercit de consultor acústic i ha treballat sobretot en el disseny de silenciadors, l’aïllament acústic d’edificis i el disseny acústic de sales Entre els anys 1982 i 1989 ocupà el càrrec de director del Laboratori General d’Assaigs i Investigació, que depengué primer de la Diputació de Barcelona i, després, de la Generalitat de Catalunya Durant el període 1989-92 impartí cursos de doctorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona És membre, entre altres institucions, de la Sociedad Española de Acústica, de l’Acoustical Society of America i de la New York Academy…

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies

Estudià piano amb Àngel Soler i posteriorment clavicèmbal, amb Ton Koopman, al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam També cursà les disciplines de repertori vocal i acompanyament amb A Soler, P Schilawsky i M Zanetti, direcció coral amb E Ribó i direcció d’orquestra amb S Celibidache a la Universitat de Trier, a Alemanya Actuà com a solista de piano amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per A Ros Marbà, al Palau de la Música Catalana Especialitzat en instruments històrics per a teclat -clavicèmbal i fortepiano -, participà en festivals importants com els de Granada, Viena i Puerto…

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893