Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Ben Bernanke
Economia
Nom amb el qual és conegut l’economista nord-americà Benjamin Shalom Bernanke.
Després de graduar-se a la Universitat de Harvard el 1975, obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1979 Posteriorment, fou professor adjunt 1979-83 i associat 1983-85 a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford El 1985 s’incorporà a la Universitat de Princeton, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera acadèmica, i del Departament d’Economia de la qual fou president 1996-2002, i durant la qual destacà pels estudis de control de la inflació Des d’aquest any fins al 2005 fou membre del Consell de Govern de la Federal Reserve System , i…
Matt Damon

Matt Damon (2009)
© Mostra de Venècia
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Reconegut com una de les joves estrelles del cinema nord-americà, ha interpretat, entre d’altres, Mystic Pizza 1988, de D Petrie, School Ties 1992, de R Mandel, Geronimo An American Legend 1993, de W Hill, Courage Under Fire 1996, d’E Zwick, i The Rainmaker 1997, de FF Coppola A Good Will Hunting 1997, de G Van Sant, participà també com a guionista, tasca per la qual guanyà un Oscar, compartit amb B Affleck També ha protagonitzat Saving Private Ryan 1998, de S Spielberg, Rounders 1998, de J Dahl, Dogma 1999, de K Smith, The talented Mr Ripley 1999, d’A Minghella, All the Pretty…
Stanisław Lem

Stanislaw Lem
© Wojciech Zemek
Literatura
Novel·lista polonès.
Estudià medicina, carrera que no exercí mai, i féu feines diverses que compaginà amb la dedicació a la literatura fins el 1951, en què, amb la publicació de Astronauci ‘Els astronautes’, es professionalitzà com a escriptor, especialment de ciència ficció, gènere en el qual és considerat un autor cabdal En la seva producció, amarada d’un pessimisme que s’expressa a través d’un humor àcid, ocupen un lloc destacat Solaris 1961, de la qual Andrej Tarkovskij féu una celebrada versió cinematogràfica el 1972, narració que descriu el gradual descobriment d’un planeta dotat de sensibilitat per part d’…
Sepultures alt-medievals del Vilar (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
En un camp anomenat el Vilar, dins la finca de Can Mercer de la Penya, situada uns 2,5 km del nucli urbà de Ribes, en direcció est, van aparèixer l’any 1900 restes humanes El 1956 es van trobar les restes d’una possible tomba El 1978, en aparèixer una tomba fortuïtament, es decidí fer una ràpida excavació duta a terme per Benjamí Costa, Jaume Gabaldà, Josep, Magí i Xavier Miret i Eduard Riu de la Universitat de Barcelona Es trobaren dues tombes, les quals tenien unes característiques molt similars Totes dues foren excavades a la mateixa terra, amb una planta no gaire regular Eren orientades…
Jaume Mas i Porcel
Música
Compositor i pianista mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals amb M Negre i acabà la carrera de piano a Madrid sota el mestratge de J Tragó L’any 1926 viatjà a París en aquesta ciutat estudià a l’École Normale de Musique, amplià els estudis amb A Cortot i M Juliard de Guéraldi, i estudià clavicèmbal amb W Landowska El 1930 tornà a Mallorca, on dedicà grans energies a l’ensenyament pianístic Des dels anys trenta realitzà nombrosos concerts a les Balears i a la Península, i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Fou el creador del Trio Mallorca i promotor del Primer Concurs Internacional "Frederic Chopin a…
Charles John Stanley
Música
Compositor, organista i violinista anglès.
Cec des que tenia dos anys, estudià música amb Maurice Greene Les seves interpretacions a l’orgue a l’Honourable Society of the Inner Temple i a Saint Andrew’s atreien músics de tot Londres, fins i tot GF Händel Durant els anys cinquanta dirigí oratoris d’aquest compositor, i després de la seva mort, assumí la direcció dels concerts quaresmals al Covent Garden Els oratoris de Stanley continuaren el model de Händel, tal com és palès en Zimri 1760 i The Fall of Egypt 1774 El 1779 succeí a W Boyce com a mestre de la Reial Banda de Músics i mentre ocupà aquest càrrec escriví quinze odes per a…
pavana
Música
Dansa cortesana del segle XVI i començament del XVII, d’origen italià, de tempo moderat o lent i caràcter solemne, habitualment en compàs binari.
Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix segle…
Jörg Demus

Jörg Demus
© Fototeca.cat
Música
Pianista austríac.
S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori…
,
Jaume Creus i del Castillo
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià filologia catalana i llengües Interessat pel món de l’edició, la música i el cinema, ha collaborat en múltiples activitats culturals i empreses, des de la revista universitària Tarotdequinze fins a la collecció “Cristalls”, que dirigí conjuntament amb V Altaió De la seva poesia destaquen els reculls La poesia, és a dir la follia 1975, amb V Altaió, Terres interiors, platges extenses 1983, El lent creixement dels coralls 1989, Calotips i instantànies 1993, Eros d’encesa fletxa 1994, premi V Andrés Estellés i Poemari de Bòsnia 1995, llibre sobre el qual feu el seu muntatge teatral Per…
,
completes
Música
En el ritu llatí, última de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària de l’acabament del dia, abans del repòs nocturn.
D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En les grans…