Resultats de la cerca

Les primeres manifestacions literàries pertanyen als segles XI i XII Evangeli de Turov, però no fou fins als segles XIII i XIV que la literatura en bielorús es desenvolupà, en adoptar-la com a llengua oficial el gran ducat de Lituània La incorporació a Polònia el 1569 comportà una reacció d’apropament a Rússia i de defensa de la religió ortodoxa, reacció que, ultra obres religioses i traduccions de texts bíblics, produí obres com el Reč’ Meleški ‘Discurs de Melešta’ Tot i això, la progressiva “polonització” de les classes altes posà fi a la literatura culta, i durant els segles XVII i XVIII…

Obra cabdal de l’arquitectura del Regne Nou, la seva construcció és deguda a Amenofis III i a Ramsès II, que n’amplià la part davantera Originalment era unit a Karnak per una via d’esfinxs, alguna de les quals encara es conserva Hom hi celebrava la festa de l’Opet, en el decurs de la qual hi eren traslladades pel Nil, des de Karnak, les estàtues de la tríada tebana Amon, Mut i Khonsú La part del temple construïda per Ramsès II comprèn un obelisc de 25 m l’altre s’aixeca a la Place de la Concorde, a París, un gran piló o porta monumental 65 m de llarg decorat amb relleus que representen la…

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que alternà amb…

Format a la seva ciutat natal amb els mestres Mora i Casasempere, prosseguí els estudis al Conservatori de València amb M Asins Arbó i Cervera L’obtenció del premi de Roma de composició li permeté estudiar a Itàlia i a París, on fou deixeble d’O Messiaen Director de diferents bandes, guanyà per oposició la càtedra de composició del Conservatori de València, del qual fou director Creador d’una àmplia obra simfònica, la seva proposta estilística no és agressiva, si bé introdueix elements innovadors Aquest estil, anomenat pel mateix compositor modalitat tonal, fou tractat en diferents obres,…

Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la consideració…

Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…

Vida Inicià els estudis musicals amb M Negre i acabà la carrera de piano a Madrid sota el mestratge de J Tragó L’any 1926 viatjà a París en aquesta ciutat estudià a l’École Normale de Musique, amplià els estudis amb A Cortot i M Juliard de Guéraldi, i estudià clavicèmbal amb W Landowska El 1930 tornà a Mallorca, on dedicà grans energies a l’ensenyament pianístic Des dels anys trenta realitzà nombrosos concerts a les Balears i a la Península, i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Fou el creador del Trio Mallorca i promotor del Primer Concurs Internacional "Frederic Chopin a Valldemossa" L…

Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…

Estudià teoria de la música i piano al Mozarteum de Salzburg i a la Acadèmia de Música de Munic Doctorat en musicologia a la Universitat de Munic, on estudià del 1920 al 1925, amplià els seus coneixements a Itàlia i a les universitats de Viena i Berlín Entre els seus mestres tingué A Sandberger, G Adler, R Lach, J Wolf i A Schering El 1929 aconseguí un postdoctorat a la Universitat de Rostock amb una dissertació sobre la sonata en trio a Alemanya després d’A Corelli Fundà 1936 el departament de musicologia a Rostock i el dirigí fins el 1940, any en què succeí a Lach com a professor de…