Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver, de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en la categoria de 66 kg 2009 Guanyà deu vegades el títol de campió de Catalunya sènior 1998-2002, 2004-09 Assolí diversos títols individualment i collectivament amb el seu club i representant la Federació Catalana de Lluita Disputà Campionats d’Europa i Mundials, a més de competicions com el torneig internacional Henry Deglane Fou designat esportista d’elit pel Consell Català de l’Esport

Organitzat pel Consell Internacional de Competicions d’Esquí de Muntanya ISMC, és compost de curses individuals, per equips, de relleus i curses verticals, en categoria masculina i femenina La primera edició tingué lloc a Serre Chevalier França l’any 2002 La segona edició es disputà a la Vall d’Aran entre l’1 i el 6 de març de 2004 Suïssa es proclamà vencedora en ser el país que aconseguí la puntuació més alta En les proves individuals guanyà set medalles d’or

Fou fundadora de la secció esportiva de l’Associació de Paràlisi Cerebral Aspace, posteriorment Club Aspace Barcelona, i del Club Esportiu Esbonat i Amistat Barcelona, del qual fou presidenta També impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i la Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral, de la qual fou presidenta Com a membre del consell rector de l’IMD Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha lluitat perquè els equipaments esportius municipals de Barcelona siguin plenament accessibles

Becat a la Residència Blume 1974-79, fou atleta del FC Barcelona 1972-83 El 1982 es llicencià per l’INEFC i ingressà a la Direcció General de l’Esport i, des del 2012, coordina les actuacions sectorials i els projectes formatius del Consell Català de l’Esport Dirigí l’Escola Catalana de l’Esport 1982-12 Rebé el primer premi de la FIEP Catalunya a la millor trajectòria en el desenvolupament de la formació de les activitats físiques i esportives 2012

Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg

D’Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu fou diverses vegades de la directiva del FC Barcelona Fou diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana i formà part del Consell d’Economia La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats 1934, etc S'exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres

Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència