Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
ipé
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l’Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d’alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.
És apreciat per la seva fusta
Els ecosistemes forestals
Consideracions generals Els boscos han esdevingut als nostres ulls l’exemple per antonomàsia de l’èxit de la natura cap altre ecosistema no iguala la seva capacitat d’acumular biomassa i de modificar les condicions ambientals Malgrat la dominancia que hi assoleixen els vegetals arboris, els boscos són ecosistemes complexos i no mers conjunts d’arbres Els boscos cobreixen encara més d’una quarta part dels Països Catalans Aquesta avetosa de la mata de València Vall d’Àneu és una bella mostra del nostre patrimoni forestal Fototeca/MC Els boscos són ecosistemes terrestres dominats per arbres…
salze
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis i dioics, de la família de les salicàcies, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d’un floc de pèls, de disseminació anemocora.
Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades
palmera de Xile
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 12 a 22 cm d’alt, inflat, de capçada arrodonida i d’un verd intens, de fulles pinnatisectes, les bases de les quals, molt gruixudes, són entrelligades per fibres brunes, i de fruits semblants a petites nous de coco.
És una palmera oriünda de Xile, plantada també en altres països com a ornamental De la saba és preparat un xarop
nesprer del Japó

Nesprer del Japó
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oblongues coriàcies, dentades, lluents a l’anvers i tomentoses al revers, de flors blanques, agrupades en panícules, i de fruits, les nespres, el·lipsoidals o piriformes, de pela ataronjada i comestibles.
És oriünd de la Xina central, però és conreat en zones temperades i càlides d’Àsia, Europa i Amèrica
surera

alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
viudes
viudes
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, de flors liles o purpúries, ajuntades en capítols, i de fruits secs indehiscents, envoltats per l’epicalze i coronats per cinc arestes calicines.
És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides