Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
Caffarelli
Música
Cantant castrat italià.
El seu nom autèntic era Gaetano Majorano tanmateix, com feien molts cantants italians de l’època, adoptà el nom del seu protector, i potser també mestre, probablement un tal Domenico Cafarelli Després d’haver estudiat a Nàpols amb Nicola Porpora durant sis anys, el 1726 debutà a Roma en un paper femení de l’òpera Il Valdemaro , de DN Sarro, i durant els anys següents actuà per tot Itàlia amb gran èxit El 1730 fou nomenat virtuoso da camera del duc de Toscana i el 1734 ingressà a la capella reial de Nàpols, tasques que alternà amb actuacions a diverses ciutats italianes El 1738 viatjà a…
Giacomo Lauri-Volpi
Música
Tenor italià.
Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de Londres el…
siciliana
Música
Moviment instrumental o un tipus d’ària, de metre binari compost (escrita generalment en 6/8 o 12/8) i tempo moderat o lent, aparegut al final del segle XVII.
Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del final del XVII…
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
Música
Festival de música, dansa i teatre organitzat per la Fundació Castell de Peralada des del 1987.
El festival té lloc durant els mesos de juliol i agost en el marc incomparable que ofereix el castell gironí, als jardins del qual s’installa un teatre auditori a l’aire lliure que, juntament amb l’església del Carme, acull les actuacions Per la seva importància i ressò internacional, el 1992 fou admès en l’Associació Europea de Festivals La seva programació inclou recitals lírics, concerts simfonicocorals, òperes, dansa i teatre L’Orquestra de Cadaqués n’és la formació estable Cal fer esment del suport que aquest esdeveniment ha rebut, en tot moment, de destacats compositors del país, els…
Josep Espí i Ulrich
Música
Compositor valencià.
Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de les seves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres, entre les quals Gavota i…
Victor Hugo
Música
Escriptor francès.
Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…
Angelo Maurizio Gaspare Mariani
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…
Wilhelm Kempff
Música
Pianista i compositor alemany.
Començà molt aviat els estudis de piano amb el seu pare, el compositor Wilhelm Kempff Posteriorment amplià la seva formació com a pianista amb KH Barth a la Hochschule für Musik de Berlín i també amb Ida Schmidt-Schlesicke Així mateix, fou alumne de composició de Robert Khan Inicià la carrera concertística l’any 1916 i durant un cert temps compaginà el piano amb l’orgue i la docència, àmbit aquest darrer en el qual excellí Entre el 1924 i el 1929 dirigí la Hochschule für Musik de Stuttgart i en 1931-41 impartí cursos d’estiu a Potsdam També fundà uns cursos d’interpretació de l’obra de L van…
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
© Fototeca.cat
Música
Músic i musicògraf.
Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De la seva…
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano -o per a un altre instrument de teclat- que, per a la seva execució, requereixen dos intèrprets que toquen un sol instrument.
Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940, R Schumann…