Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Laetoli
Paleontologia
Seqüència d’estrats d’edat plioplistocènica situada al N de Tanzània i que el 1978 lliurà un rastre de petjades d’homínids de 3,7 milions d’anys d’antiguitat.
Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta amb…
Sant Jaume d’Abellars (Cantallops)
Art romànic
L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense treballs d’…
Domus de Balenyà (Balenyà)
Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va vendre el casal…
Sant Serni de Llorts (Ordino)
En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia semblant a les romàniques, construïda al segle XVII Segons Pere Canturri, aquesta construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró Segons la tradició local, aquesta església desaparegué per una allau Hom pot veure encara les restes de l’edifici El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la concòrdia de l’any 1162 Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del Vilaró Cal pensar, doncs, en la possibilitat…
Sant Pere de Codinet (Ribera d’Urgellet)
Les restes d’aquesta església encara eren visibles a mitjan segle actual, al costat del vell camí que unia Coll de Nargó amb la Seu d’Urgell, prop de la moderna capella de Sant Pere Els primers esments de l’advocació de sant Pere, al lloc de Codinet, daten del 887 i del 902 En documents posteriors, datats els anys 973, 1010 i 1042, s’esmenta l’ apendicio de Sant Pere de la vila de Codinet Els anys 979 i 982 la casa de Sant Pere rebé diverses donacions de terres L’any 1758 encara consta com a església sufragània de Sant Tirs del Pla una església dedicada a sant Pere, sense…
Sant Pau de Sarrià de Ter
Art romànic
Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important del terme és…
Castell de Vandellòs (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Art romànic
El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de collaborar en les obres de fortificació del mateix castell El poble…
Capella del castell de Palafolls
Art romànic
Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es tenen notícies de l’…
Torre de Sant Gervasi (Barcelona)
Art romànic
Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça de la Bonanova…
Castell de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan difícil…