Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
Antoni Isern i Arnau
Literatura catalana
Poeta.
De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, amb…
,
Eloy de la Iglesia
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
De molt jove anà a viure a Madrid Després d’estudis inacabats de filosofia i lletres, en no ser admès a l’Escuela Oficial de Cinematografía es formà a París a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC Posteriorment fou guionista de televisió i el 1966 estrenà el seu primer llargmetratge, la producció infantil Fantasía 3 El 1967 li fou censurat Algo amargo en la boca Prosseguí amb els films La semana del asesino 1971, Una gota de sangre para seguir amando 1973, La criatura 1977, El sacerdote 1978, El diputado 1978, Navajeros 1980, La mujer del ministro 1981, Colegas…
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Joan Ramon Ferrer
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya,…
Lo cant de les veritats
Literatura catalana
Narració anònima en vers i en prosa publicada a Barcelona el 1857.
És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta…
Josep Maria Roviralta
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De molt jove creà el setmanari “Luz” 1897-98, en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana Collaborà a “Quatre Gats” i El Poble Català Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes 1902 Es tracta d’un poema narratiu en prosa i vers molt representatiu del simbolisme català Editat amb dibuixos a la ploma de Lluís Bonnín i anotacions…
La Salle Barcelona

Jordi Tramullas durant un partit de La Salle Barcelona la temporada 1980-81
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
Fou fundat el 1968 arran de la desaparició de La Salle Josepets, l’estructura del qual incorporà Tots els equips passaren a disputar els seus partits al collegi de La Salle Bonanova El primer president fou Vicente Sanjuán, substituït al cap de poc per Ramon Pericay, figura clau en la consolidació de la nova entitat Tot i que la idea principal era agrupar totes les Salles en un club, la realitat és que no s’aconseguí La temporada 1971-72 el primer equip, dirigit per Lluís M Planas, aconseguí l’ascens a la segona divisió estatal Passà a jugar els seus partits com a local al poliesportiu de La…
eivissenc
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera.
És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc àsens, jóvens…
caixer
Folklore
A Menorca, organitzador d’una festa patronal.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí El caixer senyor o caixer cavaller és el president de la festa antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer capellà , nomenat per la cúria i conegut…
arrítmia
Patologia humana
Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques.
Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut ritme sinusal normal Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració arrítmia sinusal Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor per tal d’evitar una…