Resultats de la cerca

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Succeí el seu oncle Prajadhipok Rama VII de Siam Governà sota un consell de regència fins el 1940 Morí assassinat i el succeí el seu germà Bhumipol

Germà i successor de Mehmet IV, assolí el poder amb la collaboració de Mustafà Köprülü , el qual nomenà visir 1689 Derrotat a Hongria, a Dalmàcia 1688 i a Niš 1689, morí en campanya

Fill d’un fabricant de teixits, estudià per a teòric tèxtil a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i continuà el negoci familiar Als anys seixanta descobrí el món de la moda en un viatge a Londres i, en tornar a Catalunya, s’installà a Barcelona, on es dedicà a l’organització de desfilades i introduí, entre d’altres, el biquini i altres novetats Organitzà un gran nombre d’esdeveniments que convertiren la capital catalana en una referència internacional del sector Destacà sobretot la Barcelona Fashion Week amb la Passarella Gaudí, la qual, establerta el 1980, fou motiu d’algunes polèmiques a…

D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla Estudià a Barcelona la carrera de dret 1916-20, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista Collaborà en el Diari de Sabadell 1930-34, La Veu de Catalunya , La Publicitat , la Revista…

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…

Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro…

Reclutat pel servei militar, participà en la guerra del Rif 1919-21 Fou membre de l’Orfeó Berguedà i de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga Membre d’ERC des dels inicis de la creació del partit 1931, es presentà dins de la candidatura del Front Únic d’Esquerres a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, en les quals fou escollit segon alcalde de Berga, càrrec que ocupà durant poc temps arran dels anomenats fets d’Octubre La seva activitat política l’obligà a exiliar-se a França, el febrer del 1939, on visqué durant quasi deu anys Fou durant els anys a l’exili quan…

Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…

Estudià direcció al Conservatori de Moscou amb el seu pare, Nikolaj Anosov per a diferenciar-se del qual adoptà el patronímic de la seva mare i piano amb Lev Oborin El seu debut als vint anys al Teatre Bol’šoj fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual fou director assistent 1951-61 i director principal durant dos períodes, del 1964 al 1970 i del 2000 al 2001 Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, que dirigí…