Resultats de la cerca

Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc

El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània

Originari de Graben Suàbia bavaresa, el 1367 emigrà a Augsburg amb Hans Fugger mort el 1409, el qual fou l’iniciador de l’ascens del llinatge a l’últim terç del s XIV Gràcies al comerç de teixits i a la manufactura drapera creada per ell, aplegà una notable fortuna i esdevingué un membre destacat del patriciat d’Augsburg Els seus fills Andreas Fugger mort el 1457 i Jakob Fugger el Vell mort el 1469 prosseguiren els negocis familiars, els quals assoliren la màxima expansió durant la generació següent En efecte, dirigida per tres fills de Jakob, Ulrich Fugger 1441-1510, Georg Fugger 1453-1506 i…

Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona liquidà tots…

Les arestes laterals del sòlid formen polígons esbiaixats que, vists des de dalt, ofereixen l’aspecte d’un polígon regular N’hi ha dues classes, ditrigonal i tetragonal , segons quin sigui l’eix principal de simetria

Segons Heròdot els cinets eren els pobladors més occidentals d’Europa Hom en desconeix l’ètnia, però sembla que eren d’arrel indígena Les fonts tardanes els anomenen conis donaren nom a les ciutats de Conimbriga Coïmbra i Conistorgis

En particular, en el moviment harmònic l’elongació màxima és anomenada amplitud de semioscillació

Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury

Les ones lluminoses que, procedents d’un focus puntual collocat a l’eix òptic del sistema, travessen les dues parts de la lent produeixen bandes d’interferència en incidir en una pantalla collocada a posta