Resultats de la cerca

Cal distingir el naturalisme del racionalisme, al qual sol oposar-se en tant que no accepta una concepció simplement essencialista i fixista del real hom pot tipificar el naturalisme modern entorn de categories com les d’esdeveniment, procés, qualitat i relació, ans sol inclinar-se cap a un cert evolucionisme Bé que el naturalisme, per definició, s’oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s’oposi a l’espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo també del pur positivisme els corrents més actuals del naturalisme accepten, així, el que pugui ésser efectivament…

A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes

El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’agricultura, sobretot…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició…