Resultats de la cerca

Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco Loco, que…

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

Membre de la Societat X, fou un dels primers socis de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada el 1876 Fou també soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n'exercí la presidència 1879-84, i treballà per la fusió de les dues entitats Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos El 1879 encapçalà la representació catalana en una…

Castellà de Levàdia Beòcia 1374, defensà la fortalesa de Mègara de l’atac de Nerio I Acciaiuoli, on fou fet presoner El 1375 era a Sicília amb el càrrec de procurador dels ducats d’Atenes i Neopàtria, i missatger especial de Lluís Frederic d’Aragó Fou recompensat pels perjudicis soferts a Mègara

Deixeble de Joaquim Cassadó, completà la seva formació musical estudiant composició amb J Barberà El 1915 fundà l’Acadèmia Joan Aymerich de Badalona, on fou professor de diverses matèries, com ara de violí, teoria, harmonia i composició El 1927 creà amb altres músics l’Associació Amics de la Música, dedicada a l’organització de concerts i conferències fins el 1935 Finalitzada la Guerra Civil Espanyola creà la Banda Oficial de la ciutat de Badalona Si bé el seu catàleg d’obres inclou bàsicament sardanes, cal esmentar, entre la música de cambra, la Sonata per a violí i piano També compongué…

Es formà com a organista i exercí com a tal a la catedral de Girona El 1902 es traslladà a Badalona, on continuà la seva tasca i inicià la seva trajectòria com a director coral Assumí la direcció, entre d’altres, de l’Orfeó Badaloní des de la seva fundació 1921 i de l’Ateneu Instructiu Colomí de Santa Coloma de Gramenet Com a compositor, deixà escrit un bon nombre de sardanes, a més d’algunes sarsueles

Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…