Resultats de la cerca

Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…

Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una influència…

Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de set contres…

El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau 1 203 m alt i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals La resta del terme es reparteix entre boscs de pins 400 ha, pasturatges pobres i garrigars La ramaderia ovina uns 1 200 caps té una certa importància L’emigració va despoblant lentament el municipi La vila 85 h agl 2006, olocauins 1 042 m alt és al peu del puig d’Olocau coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau L’església parroquial és…

La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…

S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A la capella…

Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació de l’àpoca…

És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355, Galleria…

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San Leocadio, l'…