Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer Tingué una…

Organitzada pel Club Excursionista de Gràcia, es creà el 1972 en memòria del mossèn Jaume Oliveras Brossa És un tipus de cursa de muntanya, puntuable per a la Copa Catalana de caminades de resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que va de la serralada del Montseny al massís de Montserrat Fou biennal i des del 1989 s’organitza anualment El 1998 la sortida es desplaçà a Collformic, al peu del Matagalls La distància és de 81,05 km, que cal cobrir en menys de vint-i-quatre hores, i ha aplegat al voltant de tres mil participants

Fill de Joaquim Roca Laforga , com a atleta del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou preparador físic i entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo dècada del 1960 i entrenador del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport Retornà al Reial Club de Polo on continuà vinculat a la secció d’hoquei en diferents responsabilitats També fou preparador físic de la selecció espanyola d’hoquei…

A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc

Competí com a aficionat amb la Societat Esportiva Styl Fou campió d’Espanya de ciclomàster 1985, 1986, 1987 i disputà els Campionats del Món El 1990 fou subcampió d’Espanya de tàndem mixt amb Soledad Ibáñez Parallelament, presidí l’Esport Ciclista Mataró i participà en la fundació del Club Ciclista Iluro 1993, des d’on organitzà curses de cicloesport de la Copa d’Espanya, la Volta al Maresme i diverses edicions dels Campionats de Catalunya de pista en diverses categories A més, creà un equip de formació infantils i juvenils d’on sorgiren figures com José Antonio Gil i Jonathan Garrido

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Constituït el 20 de gener de 1971 per l’empresa Aeronàutica del Segre SA, fou una entitat creada per a explotar les installacions aeroportuàries que s’estaven habilitant a l’Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 1973 amb una etapa a la Volta Aèria a Catalunya Nascut sota la direcció de Conrad Folch, realitzava cursos de pilot, vols de lleure i excursions aèries El 1976 es produí un incendi que cremà totes les installacions El 1980 creà la secció de paracaigudisme Paracentre Cerdanya, primera escola civil de paracaigudisme d’Espanya, però el 1982 tancaren les portes

Els primers documents que informen sobre activitats musicals a la ciutat estan relacionats amb la catedral, acabada el 1611 Al segle XVII els mestres de capella més destacats foren Manoel Pais Linhares i Vieira de Barros, i al segle XVIII, Manoel Lopes de Siqueira, Angelo de Siqueira, Matias Álvares Torres i André da Silva Gomes Les composicions d’André da Silva, que ocupà el càrrec del 1774 al 1824, es conserven a l’arxiu de la seu El 1750 s’acabà de construir la Casa da Ópera de São Paulo Des del començament del segle XIX es té constància de funcions operístiques regulars, tot i que sembla…

Les primeres notícies de vida musical a la ciutat provenen de la missió de San Gabriel, on cada dia els indis cantaven un alabado i un bendito Un visitant escriví el 1829 "Les veus dels indis sonaven harmoniosament amb les flautes i els violins que els acompanyaven en acabar l’ofici els músics tocaven valsos i marxes" A la meitat de la dècada del 1850 l’activitat musical començà a agafar embranzida i es presentaren les primeres òperes Aviat es feu necessària la construcció de sales que poguessin oferir òperes i concerts en millors condicions Així, el 1870 es construí el Merced Theater, i dos…