Resultats de la cerca
Es mostren 4046 resultats
Santa Llocaia
Art romànic
És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble i la…
Ernest Cabaner
Música
Pianista i compositor català, de nom originari Joachim Jean Philippe Martre, que el 1859, arran del casament de la seva mare amb J. B. Cabaner i la seva posterior legitimització, prengué aquest cognom.
Les poques dades fefaents sobre la seva vida indiquen que estudià piano a Perpinyà Després es traslladà a París, i fou admès al conservatori d’aquesta ciutat, on estudià amb A Marmontel posteriorment, però, abandonà el centre i començà a sovintejar els ambients bohemis de cafès com el Guerbois, on fou membre de l’anomenat grup de Batignolles , o el Cafè de Bade, entre d’altres També participà en les vetllades del saló de Nina Callias -de nom Marie-Anne Gaillard de Villard-, on acudien destacats artistes contemporanis Molt conegut en els locals del Barri Llatí de París, Cabaner, però, començà…
Organització Internacional de la Francofonia
Sociologia
Organisme internacional que agrupa els estats i les demarcacions de la francofonia.
Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i…
Colectivo Cine de Clase
Cinematografia
Col·lectiu constituït pel matrimoni format per Helena Lumbreras Giménez (Conca 1934 - Barcelona 1995) i Marià, Maro, Lisa Escaned (Albalat de Cinca, Osca 1945), catedràtic de filosofia.
Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…
Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982, Documental, 100 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ ICC Joan Anton González / Serveis de Cultura Popular Fundació Cultural Maria Rosa Fusté, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JFeliu, Josep Maria López i Llaví, Miquel Porter i Moix FOTOGRAFIA Llorenç Soler Eastmancolor, normal, Milton Stefant vistes aèries MUNTATGE Josep María Aragonès MÚSICA Joan Pineda SO Quim Sota INTERPRETACIÓ Narradors Arseni Corsellas, Jesús Ferrer Dobladors Josep Maria Angelat, Joan Borràs, Vicenç Domènech, Felip Peña, Claudi Garcia, Juan Manuel Soriano, Josep Torrents, Antonio de Vicente ESTRENA Barcelona, 09091982 Sinopsi Tal com…
Carles Barba i Masagué
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit mercantil, es dedicà professionalment al comerç de primeres matèries tèxtils Interessat per l’art, la música, el cinema i la fotografia, la popularització de les càmeres de 16 mm i altres innovacions en la tècnica cinematogràfica el portaren a unes primeres incursions en el cinema amateur la dècada de 1960, activitat a la qual es dedicà intensament des d’aleshores Interessat sobretot en els personatges, la seva prolífica producció constitueix un destacat document gràfic de la societat catalana durant el franquisme Filmà indistintament jerarques del règim entre d’altres…
Austràlia 2014
Estat
Al novembre es va celebrar a Brisbane la cimera del G-20, en la qual es van acceptar 800 compromisos formals econòmics i ambientals © Roberto Stuckert Filho/PR Al setembre del 2014 es va complir el primer any de mandat del primer ministre conservador Tony Abbott, marcat per una creixent impopularitat que va afavorir el líder de l’oposició laborista, Bill Shorten Malgrat unes quantes victòries importants del seu Govern reversió de les taxes ambiental i del carbó, contenció del flux de vaixells amb immigrants irregulars al país o signatura dels acords de lliure comerç que havia compromès amb la…
Dalmau de Rocabertí i de Palau
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VI).
Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el qui signà l’…
Fortalesa de la Sisquella (Juncosa)
Art romànic
Situació Petita mola rocallosa, on es troben els vestigis d’aquesta fortalesa ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta fortificació són a llevant del mas de la Sisquella, en una petita mola rocallosa que s’acaba amb un planell Mapa 32-16 416 Situació 31TCF145860 Des del poble de la Juncosa cal prendre la carretera LV-7011, que es dirigeix a l’Albagés Al cap de 2 km surt un camí a mà dreta que porta en 1 km al mas de la Sisquella JRG Història Aquesta força centrà un antic vilatge que havia format part del primitiu terme del castell de Castelldans El lloc apareix documentat per primera vegada el…
Santa Maria Magdalena (Lleida)
Art romànic
Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església apareix relacionada…