Resultats de la cerca

Anà a Rússia, on treballà molts anys per a Caterina II Palau Xinès d’Oranienbaum 1762-68, Palau de Marbre de Peterburg 1768-85, revestit de marbre de Sibèria, que presenta façana amb dos cossos i ordre colossal en el superior, i Palau de Gacina 1766-77, d’aspecte sever

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903

Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església

El 1937 fou nomenat professor de dret de la Universitat de Pisa Ha publicat I parlamenti di Sardegna nella storia 1932, Storia del diritto pubblico 1956 i manuals

Alumne de l’Actor's Studio, la seva sòlida trajectòria teatral li donà l’oportunitat d’entrar al món del cinema amb On the Waterfront 1941, d’EKazan Excellí com a actor de caràcter, sempre com a secundari, en films com Twelve Angry Man SLumet, 1957, Psycho AHitchcok, 1960, Breakfast at Tiffany's BEdwards, 1961, Who's Sleeping in my Bed 1963 i All the President's Men APakula, 1976 El 1965 rebé l’Oscar al millor actor secundari per A Thousand Clowns , de FCoe

Tenor, interpretà sobretot operetes i altres gèneres menors Obtingué fama internacional quan, el 1951, protagonitzà el film The Great Caruso

Intervingué en la qüestió litúrgica de la data de celebració de la pasqua , condemnant Blícrates d’Efes i els altres bisbes de l’Àsia Menor que la celebraven el dia 14 de nīsan , en lloc del diumenge següent No consta que morís màrtir

Autor de nombroses narracions i novelles La goccia sulla pietra 1930, Storie e fantasie 1932, Cose d’Italia 1940, Cronachetta siciliana 1945 Cal cercar el millor de la seva obra en l’àmbit de la paràbola liricomoral, on el seu sentiment de la vida extreu de les impressions de coses i paisatges la imatge alhora mítica i real d’una natura en volenterosa relació amb les obres, els costums i les tradicions dels homes

Es dedicà a la diplomàcia i a la política Com a historiador escriví Antonio Pérez 1841 Aplegà les poesies, escrites en la joventut, a Ensayos poéticos 1840, on usà preferentment un tipus d’octava anomenada bermudina

Dirigí la seva política el cardenal Giuliano della Rovere Accentuà el nepotisme, lluità contra Ferran I de Nàpols i intentà una croada Condemnà l’humanista Pico della Mirandola