Resultats de la cerca

Es mostren 64170 resultats

retroacció

Bucle de retroacció negativa en un regulador de boles o de Watt: el regulador s’oposa a tot canvi de la velocitat (senyal de sortida) obrint o tancnt la vàlvula (senyal d’entrada)

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema qualsevol, acció d’aplicar una fracció del senyal de sortida novament a l’entrada per tal que actuï també sobre el sistema.
Un dels sistemes proveïts de retroacció, el servosistema, constitueix un tipus molt corrent d’automatisme En electrònica, hom aplica retroacció anomenada també reacció o realimentació en els amplificadors amb diverses finalitats pot ésser en fase o en oposició de fase La primera, o reacció positiva , és el fonament dels oscilladors la segona, anomenada negativa o contrareacció, millora les característiques dels amplificadors La retroacció intervé també en la regulació de diferents processos naturals biològics
Gran enciclopèdia catalana

mutualisme

Hi ha ocells que es mengen els paràsits de grans mamífers. en aquest cas de mutualisme, l’ocell obté aliment i el mamífer s’allibera dels paràsits

© Fototeca.cat-Corel

Ecologia
Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.
Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre
Gran enciclopèdia catalana

serradures

Les serradures són un subproducte de la indústria de la fusta que s’aprofita per a fabricar pasta de paper i taulons de conglomerat

© Fototeca.cat-Corel

Tecnologia
Partícules despreses de la fusta en serrar-la.
Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc
Gran enciclopèdia catalana

navegació aèria

Navegació aèria amb sistma incersal INS: abns de l’envol s’introdueix al sistema les coordenades dels punts intermedis de la ruta (punts W); segons les condicions metorològiques (A) o la divició experimentada respecte al rumb fixat (b), el sistema corregeix els paràmetres de vol automàticament

© Fototeca.cat

Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus, i d’establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.
Hom diferencia la navegació no instrumental o visual VFR , que pot ésser navegació observada identificació de punts sobrevolats i/o navegació estimada complementació amb càlculs horaris, de la navegació instrumental IFR , que pot ésser navegació radioelèctrica posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèllits artificials o navegació autònoma posicionament mitjançant aparells installats exclusivament a bord de l’aeronau La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR l’…
Gran enciclopèdia catalana

galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena

© fototeca.cat

Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de la galera…
Gran enciclopèdia catalana

paral·laxi

Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)

© Fototeca.cat

Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia o longitud de base .
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Bayeu y Subías

Manuel Bayeu, Autoretrat (segona meitat del s. XVIII)

© (CC BY-NC-SA 3.0.0) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà

Pintura
Pintor aragonès.
Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca
Gran enciclopèdia catalana

efecte Joule-Thomson

Efecte Joule-Thomson Obrint la vàlvula v entre dos recipients, 1 i 2, proveïts d’aïllament tèrmic, el gas contingut a 1 s’expandeix cap a 2 i, si es troba una pressió i temperatura inicials més biaxes que uns certs valors, es refreda

© Fototeca.cat

Física
Refredament que té lloc en el si d’un gas real en expandir-se adiabàticament sense efectuar cap treball exterior.
L’efecte Joule-Thomson posa de manifest l’existència de forces intermoleculars
Gran enciclopèdia catalana

l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)

© C.I.C. - Moià

Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
Gran enciclopèdia catalana

estil epigramàtic

Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
Gran enciclopèdia de la música