Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
polpa
Anatomia animal
Part carnosa o molsuda d’un òrgan o d’una part del cos, com per exemple la polpa dentària, la del dit, etc.
ble de greixatge
Tecnologia
Ble que pel seu poder d’absorció és emprat per a mantenir la lubrificació d’una peça, d’un òrgan de màquina, etc.
competència
Dret processal
Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.
La competència és objectiva o vertical quan fa referència a jutjats o tribunals de diferent grau és territorial o horitzontal quan s’estableix entre òrgans jurisdiccionals del mateix grau i és funcional quan es refereix a la distribució de les diferents instàncies d’un mateix assumpte En el procediment civil la competència objectiva és determinada principalment per la quantia els seus elements són aquells que, en virtut d’una submissió expressa o tàcita, estableixen la competència territorial, i quan manca l’acord són aplicats els denominats furs de competència sempre que aquesta no sigui…
involució
Biologia
Conjunt de modificacions regressives naturals o per alteracions (regeneracions, reorganitzacions, malalties, etc) que s’esdevenen dins una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
Es desenvolupen progressivament, com és ara les senils o la del timus a la pubertat
regressió
Biologia
Retorn d’un teixit, d’un òrgan, d’un símptoma o d’un fenomen a un estadi anterior de la seva evolució ontogènica.
uvular
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació en la qual intervé, com a òrgan passiu, l’úvula, generalment en contacte amb el postdors de la llengua.
En català, poden ésser uvulars articulacions velars molt posteriors, com ku, gu
càpsula de Malpighi
Anatomia animal
Embolcall fibrós de la melsa que recobreix l’òrgan i que penetra en el parènquima i el divideix en lòbuls grans i petits.
ciatiforme
Botànica
Dit d’un òrgan en forma de copa, com, per exemple, el peridi dels niuets (Cyathus striatus) o la corol·la de certes flors.
comptacops
Tecnologia
Giny comptador que serveix per a mesurar el nombre de cicles complets que realitza un òrgan mecànic durant un cert període de temps.
Atès que el sistema funciona per impulsos, també pot ésser utilitzat per a comptar les voltes que realitza un mecanisme giratori, i aleshores rep el nom de comptavoltes
embenat
Embenat del turmell
Lligadura que hom fa amb una bena o més d’una per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan.
Hom l’aplica envoltant amb benes la part del cos que vol protegir, disposades de tal manera, que, sense comprimir-la gaire, la subjectin com més fermament millor N'hi ha de diferents menes, segons la forma en espiga, en espiral, en T, en 8, el lloc d’aplicació de cos, de cap, abdominal, la finalitat protector, contentiu o el material que el forma emmidonat, enguixat, gelatinitzat És anomenat amovible quan hom l’aplica en sec, de manera que es pot treure fàcilment L’embenat serveix per a fixar la fèrula, generalment metàllica, per tal d’immobilitzar la part a la qual hom l’aplica