Resultats de la cerca

Vinculada a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb el seu germà Jordi, amb el qual es proclamà subcampiona d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campiona d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, el 1986 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Espanya i fou subcampiona de la Copa d’Europa Representà la selecció espanyola de patinatge entre el 1982 i el 1988 Té la medalla al mèrit esportiu

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Especialitzada en proves de mig fons, representant el Club Natació Lleida fou campiona absoluta de Catalunya de 200 i 800 m lliure 1993 tres cops recordista de Catalunya i Espanya de 400 m i 800 m lliure 1992, 1993, i nedadora olímpica a Barcelona 1992, també en aquestes dues darreres proves El 1994 passà al Canoe NC madrileny i completà la seva carrera amb nou títols de campiona d’Espanya i cinc rècords estatals Fou cinquanta-sis vegades internacional i rebé la medalla de serveis distingits d’argent 1994 i d’or 1996 de la federació espanyola

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre del Club Natació Sabadell, fou subcampiona d’Espanya de 200 m braça i guanyà la prova dels 100 i 200 m braça en el Torneig Internacional juvenil de Dortmund 1963 En salvament i socorrisme, fou campiona de Catalunya d’arrossegament de maniquí 1966 i campiona d’Espanya absoluta 1967 Guanyà dues medalles de bronze en el Campionat Mundial, una en 200 m natació amb obstacles 1967 i l’altre per equips 1968 Rebé la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Natació 1967 Obrí el Gimnàs Eulàlia Castañé a Sabadell És germana de la també nedadora  Isabel Castañé…

S’inicià al Club Nàutic Banyoles En categories inferiors fou quatre cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1987, 1989, 1990, 1991 Competí en dos Mundials juvenils 1990, 1991 i guanyà una medalla de bronze als Mundials sub 22 1992 En categoria absoluta, fou tres cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1992, dos sense 1998 i quatre scull 1999 Disputà la prova de vuit amb timoner dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà als Jocs Mediterranis 1993 Acumulà quinze títols de Catalunya al llarg de la seva trajectòria, fins que es retirà el 1999

Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i defensa personal

Membre del Club Nàutic d’Amposta, aconseguí diversos títols estatals i internacionals en gairebé totes les especialitats i categories, des d’esquif fins a vuit amb timoner A deu anys guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en quatre scull 1991 Guanyà nou Campionats d’Espanya més en diverses categories 1992, 1994-98, 2000, 2004, 2005 i sis Copes del Rei 1993, 1995, 2000, 2001, 2002, 2004 En l’àmbit internacional guanyà la Regata Internacional Vering 1997 en la modalitat de vuit amb timoner i quatre sense timoner Aconseguí també la cinquena posició 1997 i la quarta…