Resultats de la cerca

Situació Fortalesa medieval en la qual destaca l’esvelta torre rodona J Recarens La casa forta o torre de Roca-salva, anomenada Torre de Sant Climent, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d’Amer Mapa L38-12295 Situació 31TDG702509 Abans d’arribar a Amer, venint d’Anglès, surt a mà dreta una pista que travessa el riu Brugent per una passera i puja cap a la Torre de Sant Climent, que veiem al davant, al peu de les muntanyes Cal deixar a mà dreta la pista que porta a l’església de Sant Climent Hem de deixar l’auto en un revolt tancat situat al mateix nivell de la…

És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca El 1429 en fou renovada la capella Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte JMPericas La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939

L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal

És situat al vessant sud del pic de Costabona i sobre la collada Fonda, a 2168 m d’altitud Inaugurat l’any 1968, antigament fou una mina, el 1958 arranjada com a refugi bivac És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Serveix de base per a ascendir als cims de Costabona, de la Llosa o de roca Colom i per a realitzar travesses cap a Ulldeter No està guardat i disposa de divuit places

Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough 

Als Països Catalans ha tingut tradició la indústria dels esclops de la Garrotxa Olot, Argelaguer, Castellfollit de la Roca, Besalú, de caire familiar, i també n'hi hagué a Vic i a Berga hom emprava fusta de pi, més calenta, però fou substituïda per la de pollancre, més lleugera Els esclopers, en colla, plantaven els bancs de buidar als boscs durant el bon temps Hi hagué també obradors mecànics, especialment a l’Alt Empordà Figueres, Bellcaire

De contingut variat i ric, publicà treballs molt notables sobre història, arqueologia i aspectes científics de les terres gironines Hi collaboraren Pere Alsius i Torrent, Josep Ametller i Viñas, Joaquim Botet i Sisó, Enric-Claudi Girbal, Emili Grahit, Josep Pascual i Prats, JNarcís Roca i Farreras i Narcís Viñas i Serra Redactada normalment en castellà, publicà ja des del primer número algunes collaboracions en català, generalment de tipus poètic Lluís Batlle i Prats publicà un índex d’autors 1946

Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568

Dirigit per PBosch i Gimpera i amb JColomines i Roca com a tècnic permanent, hi collaboraren, entre d’altres, ADuran i Sanpere, MPallarès, JCSerra i Ràfols, etc Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques, especialment a la comarca del Matarranya i a Mallorca Els resultats eren publicats a l' Anuari de l’IEC La majoria dels materials que trobà són actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya Fou suprimit el 1939

Situat al bulevard des Capucines, fou construït el 1892 per l’empresari català Josep Oller i Roca, i inaugurat el 1893 amb un espectacle del ballet del Moulin-Rouge Fou cinema durant pocs anys, i tornà a la seva finalitat primitiva el 1954 Ha estat i és un dels principals teatres de varietats d’Europa Hi han actuat destacats membres de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra